Publicitat
Publicitat

El moment de la veritat

Just quan acabava d'arribar al cim del món, Pep Guardiola va llançar una advertència enmig de l'eufòria general. A la roda de premsa del partit contra el Manchester, l'entrenador del Barça va dir que esperava que el club sabés envoltar Messi dels millors jugadors possibles. Guardiola no diu res de manera casual ni gratuïta, i per tant cal desencriptar el missatge. En faré la meva traducció lliure: aquest estiu sí que m'heu de portar el Cesc, deia en realitat Guardiola minuts després de guanyar la quarta Champions del club. Ho deia enmig de la festa, i ho deia per subratllar que ara, més que mai, és quan cal preservar el projecte.

A ningú se li escapa que Cesc Fàbregas és des de l'estiu passat la prioritat absoluta per a Guardiola. Per què, es deuen preguntar alguns, aquesta obsessió per un jugador que aparentment duplica posició amb Xavi i Iniesta, que va marxar i que ara costa molts diners recuperar? Molt senzill: perquè Cesc és el jugador que dóna més garanties de continuar el projecte. Perquè el mig del camp del Barça és la sala de màquines des d'on es controla tot el joc, i aquí no s'hi pot improvisar res. Perquè al mercat només hi ha un jugador de projecció internacional que es pugui incorporar al mig del camp blaugrana sense que ningú li hagi d'ensenyar a què juguem. Perquè Cesc és el relleu natural de Xavi i perquè ell millor que ningú garanteix una manera de jugar genuïna i innegociable. I també perquè fitxar-lo vol dir que no regalem al Madrid l'única arma que té al mercat per reconstruir-se. L'argument que no es pot fitxar algú que se n'ha anat és absurd: Cesc és qui és justament perquè se'n va anar i va créixer com a jugador en el futbol més exigent del món. Si no se n'hagués anat segurament no seria tan bo, i si no que l'hi preguntin a Piqué.

Més enllà de ser un gran jugador, l'operació del fitxatge de Cesc és important perquè posa a prova la millorable relació entre Guardiola i Sandro Rosell. El president del Barça ha guanyat una Lliga i una Champions amb un projecte que no havia construït ell. Les seves dues grans aportacions del primer any són extraesportives: votar en blanc a la trista assemblea de l'acció de responsabilitat i prioritzar Qatar Foundation per sobre d'Unicef. La temporada que ve és la primera en què gestionarà plenament la nova junta directiva. Aquest estiu és quan té tot el marge per comprar, vendre i construir el seu projecte. Laporta queda massa lluny per posar-lo com a excusa i no hi ha coartades que valguin. Amb el fitxatge de Cesc li arriba a Rosell el seu particular moment de la veritat. Sobre la taula aflora un vell dilema: els diners han d'estar al camp o al banc? Jo ho tinc claríssim.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 27/11/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT