ELS NÚMEROS DEL BARÇA-ARSENAL Anàlisi
Esports 10/03/2011

El millor partit, el millor dia

Natalia Arroyo
3 min

El futbol és, potser, el més subjectiu de tots els esports. Un mateix partit és, per als uns, una exhibició, una obra d'art, una meravella, i per als altres, una simple victòria tacada per una decisió arbitral. I tota aquesta doble lectura d'un mateix acte s'acostuma a produir perquè el futbol és, també, l'esport on és més difícil transformar la superioritat d'un equip sobre l'altre en un resultat just. Què vol dir justícia en aquest joc de la pilota? Quants xuts s'han de fallar per considerar que un equip mereix un gol? Quantes faltes s'han de fer per no protestar per una targeta groga?

El futbol no és una ciència matemàtica ni un exercici de lògica. Però tampoc és sort. Si un equip acapara la pilota gairebé el 70% del temps i xuta dinou vegades com dimarts va fer el Barça, mereix la victòria més que un conjunt que, com l'Arsenal, no xuta cap cop i només fa tres passades cada minut de joc.

Fa tres setmanes, després del 2-1 a l'Emirates, els preparadors físics del Barça van ser el centre de totes les mirades perquè a Londres s'havia vist l'equip fatigat, sobrepassat per un partit més intens dels que sol jugar a la Lliga. Tothom es va posar nerviós. Tothom menys Guardiola. Ell sabia com ningú que l'equip arribaria a la seva millor versió en el partit clau, la tornada de vuitens a casa.

Dimarts el Barça va fregar la perfecció en un escenari ideal, la Lliga de Campions, i contra un rival si més no perillós i imponent, l'Arsenal. Era un d'aquells partits de ser o no ser, d'avançar camí d'una temporada màgica -una altra vegada- o de caure abans d'hora. La grandesa del triomf del Barça va ser tornar a evidenciar que el futbol ben jugat, l'ofensiu, el desinhibit, és l'únic que l'apropa a ser científic i lògic i just.

L'obsessió de Guardiola

El tècnic del Barça deia que el secret de tot plegat és mirar-se un mateix i evolucionar. Analitzar-se i millorar. No buscar excuses sinó trobar raons. Els blaugranes van triar el partit de l'Arsenal per jugar com sempre. Millor, de fet. Defensivament, els culers van ser immensos. L'Arsenal va tocar la pilota només dos segons en els primers tres minuts, tal com va apuntar Carles Domènech de Catalunya Ràdio. Va acabar fent un total de 339 passades, una xifra paupèrrima per a un equip que presumeix de ser un conjunt que mima la pilota.

Un Barça superlatiu

Més enllà de les sensacions de superioritat, difícils de calcular, el Barça sí que va ser capaç, anant en contra de la no lògica del futbol, de transformar la superioritat en dades objectives. Que de les vuit faltes del Barça, sis les facin els tres jugadors d'atac (tres Messi, dues Pedro i una Villa) és significatiu d'on i a quin ritme es va jugar el partit. I amb quina intenció el va voler jugar el Barça.

Si l'Arsenal no va ser el que diu que és va ser perquè al davant hi tenia un Barça fluid en cada acció. Amb la pilota, els blaugranes van ser gairebé perfectes i van encertar el 85% de les passades que van intentar fer. El més precís dels titulars va ser Busquets amb un 95% d'eficiència (71/75), seguit d'Iniesta amb un 91% (100/110). Les dades del de Fuentealbilla són especialment meritòries perquè les seves passades són de risc, al límit. Assistències de gol.

Però aquest Barça és el que és perquè, sense pilota, és tot ordre, tot rigor. Després de cada pèrdua de pilota, les transicions van ser magnífiques. Tothom sabia on anar i per què. Adriano i Alves van jugar tan avançats que van poder acompanyar en la pressió el trident Messi-Villa-Pedro. Per darrere, la tropa interior escudada per un segur Mascherano va acabar d'ofegar l'Arsenal per obligar-lo a fer el que va en contra del seu patró, la puntada amunt. Busquets i Abidal van ser els que més pilotes van recuperar (15), habilitats per la feina dels seus companys més avançats que forçaven l'errada anglesa, taponant opcions per dins. Els jugadors pròxims a la segona jugada es van fer un tip de recuperar pilotes. Alves (14), Adriano (12) i Mascherano (10).

L'expulsió de Van Persie

És cert que quan l'Arsenal es va quedar amb deu jugadors va ser quan el Barça va trobar amb més facilitat la porteria. Però abans del minut 56, el Barça ja havia arribat vuit vegades a porteria i havia fet un gol. L'Arsenal no havia xutat. Ni xutaria. Com que el futbol no és ciència, ni lògica, ni objectivitat, mai se sabrà si les onze ocasions que va crear el Barça sense Van Persie haurien existit també amb el jugador al camp. Segur que Guardiola, boig de racionalitzar el futbol, no pararà fins a demostrar que sí. Que onze contra onze, s'hauria golejat igual.

stats