26/01/2012

El millor partit del Reial Madrid

2 min
Özil protegeix una pilota amb el cos davant  la pressió de Thiago.

El Madrid segueix el seu malson. Aquesta vegada va jugar com mai però va sucumbir com sempre. Mourinho va treure Pepe de titular, i la seva sola presència va semblar un exorcisme per desactivar el seu rival. Després d'encadenar un fracàs rere un altre, Mourinho ahir va tocar per fi la tecla adequada i va plantejar un partit digne d'un equip de primer nivell. El Madrid va sortir per fi al Camp Nou mirant el Barça de tu a tu i va fer el millor partit que Mourinho li ha jugat mai a Guardiola. Va pressionar el Barça molt amunt, i el va tenir ofegat durant tota la primera part. El Barça perdia la pilota i li costava combinar, i per primera vegada des de fa tres anys, va viure el partit amb una ansietat exagerada. Ni tan sols arribar al descans amb dos gols d'avantatge va servir a l'equip de Guardiola per tranquil·litzar-se i trobar la fórmula adequada, conscient que el resultat de 2 a 0 a la fi dels primers 45 minuts era massa generós pel mèrit que havien fet un i altre equip.

El Madrid, curiosament, no va perdre mai les formes, Cristiano va fer per fi un bon partit i un gran primer gol, i de seguida va caure el segon. A falta d'un quart, el Barça va quedar grogui de veritat per primera vegada en un enfrontament directe amb el Madrid, i si va resistir va ser per un esperit de lluita encomiable, i pel final de partit de Puyol i Piqué, que literalment van carregar el pes de tot l'equip.

El més curiós és que just quan el Madrid tenia el Barça sobre la lona a punt del cop final, va tornar a entrar en la seva espiral de violència i victimisme, un clàssic de Mourinho. La dinàmica en la qual ha entrat l'equip blanc és tan perversa que els seus propis dimonis li fan perdre els nervis just quan més calma necessita. Cristiano i companyia es van passar els últims tres minuts protestant i de manera increïble es van oblidar de jugar a futbol quan tenien el seu rival en coma.

Aquest partit passarà a la història per l'alineació de Pepe, una fallida moral de tot el sistema i un ridícul internacional de la Lliga Espanyola. La presència vergonyant del central portuguès amagarà curiosament el bon partit que va fer el Madrid i que li ensenya el camí a seguir en els propers enfrontaments amb el Barça. Es confirma que el pitjor enemic de Mou és ell mateix.

stats