El menfotisme s’instal·la en el mallorquinisme

Després de 33 jornades, el Mallorca ha guanyat 11 partits, n’ha empatat 11 i n’ha perdut 11. Amb Lluís Carreras a la banqueta, després de sis partits, el Mallorca n’ha guanyat dos, n’ha empatat dos i n’ha perdut dos. Ho hem dit ja moltes vegades aquesta temporada: aquest equip és com tirar una moneda a l’aire o jugar als daus. Tot a l’atzar, perquè per si mateix no transmet res. Guanya, empata i perd, en la mateixa proporció, com si la cosa no anàs amb ell.

Carreras està calcant els nombres de José Luis Oltra a la banqueta -el valencià la deixà amb 9 victòries, 9 empats i 9 derrotes-, així que podem dir que no hi ha hagut cap punt d’inflexió. Amb la nova direcció l’equip segueix el mateix camí i els nombres són igualment insuficients: vuit de 18 punts possibles. Només la mediocritat d’aquesta Segona Divisió encara li dóna alguna possibilitat. Però ningú ja no creu en aquest equip. Ens han llevat la il·lusió i un sospita que allò és el pitjor que li pot passar.

I a manca d’il·lusions podem continuar traient conclusions, que ja és ben hora, perquè només queden 9 jornades perquè s’acabi això, per si algú no se n’havia assabentat encara. I una d’aquestes és que si amb la nova direcció l’equip segueix el mateix camí, és perquè el problema més gran del Mallorca no era just a la banqueta. Això no vol dir que no n’hi hagués un, de problema, ni tampoc que no s’hagués de cercar un canvi que en el futbol, ja ho sabem, passa sempre per la banqueta. Ni tampoc que l’equip no hagi millorat en algunes coses, però sí que de manera totalment insuficient.

Allò que s’evidencia ara és que hi ha un problema més gran i molt més difícil de resoldre, perquè afecta aquells que no són tan fàcils de canviar i que, a més, la majoria són els mateixos que han fet que el Mallorca hagi arribat fins aquí. Uns són els propietaris del club, i els altres, els jugadors. Cada vegada sembla més evident que la irresponsabilitat dels primers ha duit al menfotisme dels segons. Observant l’espectacle als despatxos, és difícil que els jugadors es puguin sentir responsabilitzats a aconseguir l’ascens. Siguem honestos; si algú pogués partir d’aquest club, partiria. Mirau Ogunjimi, que només pensa en això, i resulta que no li deixen.

El partit d’ahir ja l’havíem vist moltes vegades aquesta temporada. Resumint: errades defensives de tots colors -dos gols rebuts de cap dins l’àrea petita-, manca de criteri per dominar amb la pilota i poca efectivitat de cara a la porteria contrària. Cap línia no funciona, cap jugador no està en la seva millor versió i la majoria d’ells, en la seva pitjor. Així, és clar, ahir va tocar pedre. Potser diumenge que ve toca guanyar. El sentiment és que no depèn del Mallorca, i el que és pitjor, que ja ens és igual. El menfotisme s’ha instal·lat també en el mallorquinisme.