Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

Les matemàtiques de Florentino Pérez

El Madrid ingressa més diners que el Barça a costa dels socis, els drets d'imatge i la gestió del Bernabéu

Quan es tracta de finances, un més un no sempre són dos. Les matemàtiques formen part del terreny de la subjectivitat. El prisma a través del qual es miren els balanços dels clubs de futbol fa que els números canviïn. De vegades, radicalment.

Florentino Pérez ha fet sempre bandera de la seva gestió econòmica. Fins al punt que, fa uns dies, el magnat va arribar a dir que el madridisme era "guanyar, ser els líders en ingressos i el club més valuós". Des que el constructor va aterrar al Bernabéu, l'any 2000, el club blanc ha presumit sempre de ser un referent en matèria econòmica. En definitiva, de ser el club que més diners ingressa de tot el planeta. Però, ser qui més ingressa és ser el més ric?

La barrera dels 500

El Madrid és l'únic club de futbol que factura més de 500 milions d'euros a l'any. L'any passat, concretament, van ser 514. El Barça, en canvi, va fregar aquesta xifra -494 d'ingressos la temporada 2011/12-, i en el tancament d'aquest exercici s'hi aproximarà, però no hi arribarà si no es produeix durant aquest mes de juny una venda important d'algun jugador de la primera plantilla.

Florentino Pérez pot presumir, doncs, de superar el conjunt blaugrana en aquest aspecte. Però, ¿com s'aconsegueix aquesta xifra si el Barça ha estat l'equip dominador en els últims cinc anys del panorama futbolístic espanyol i europeu? Bàsicament, gràcies a quatre aspectes. En primer lloc, perquè els socis es rasquen més la butxaca a la capital espanyola. En segon lloc, perquè el Santiago Bernabéu és un estadi més modern que permet una gestió més òptima, a través de la comercialització de llotges i seients VIP pels quals es paguen molt diners. El tercer punt és que el Madrid comptabilitza la venda de samarretes (marxandatge en general) d'una manera diferent que el club català. Finalment, perquè els blancs gestionen part dels drets d'imatge dels futbolistes, un ingrés al qual el Barça va renunciar fa molts anys. En definitiva, una mica d'enginyeria financera per mantenir aquesta posició privilegiada entre els grans clubs del continent.

El preu de ser soci

Per una mateixa localitat, un soci del Reial Madrid pot arribar a pagar el doble d'abonament que un del Barça. Malgrat que el club que presideix Sandro Rosell té més socis, l'entitat blanca aconsegueix més diners en aquesta partida. En els últims anys, el Madrid obté al voltant del 9,5% dels seus recursos del que paguen els socis i els abonaments respectius. Al Barça aquesta quantitat és inferior. Un abonament al Camp Nou pot arribar a costar, a la zona de tribuna -la més cara de l'estadi-, 1.042 euros. Al Santiago Bernabéu la xifra es multiplica per dos. La temporada 2013-14, un seguidor madridista, per veure els partits de totes les competicions en una localitat de tribuna, podria arribar a pagar 2.325 euros. Al coliseu madridista els millors seients es paguen més cars.

En canvi, la quota d'un soci adult és lleugerament inferior en el cas blanc: 145 euros, per 177 del que paga un soci culer, una quantitat que el Barça no incrementarà durant aquest mandat.

L'explotació de l'estadi

Quan Florentino Pérez va arribar al Madrid va posar tots els seus esforços i recursos -també influència política- a modernitzar el Bernabéu. Amb aquesta remodelació, el magnat de la construcció va aconseguir incrementar notablement el número de llotges i seients VIP. A l'estadi madridista hi ha més de 235 llotges d'aquest tipus i gairebé 5.000 butaques considerades com a VIP. Més de 400 empreses hi tenen el seu espai reservat, unes llotges per les quals s'arriba a pagar 400.000 euros. Al Barça, el número de llotges i seients VIP és molt inferior. Pràcticament una cinquena part. En total són 80 llotges i 1.100 seients. D'una d'aquestes butaques el Barça en treu com a màxim 15.000 euros.

La remodelació integral que va fer Florentino Pérez al Santiago Bernabéu és el que busca el Barça amb el projecte d'un futur estadi que Rosell idea per al 2020. El Barça manté que per competir amb els equips capdavanters del continent ha d'optimitzar els recursos, i la gestió de l'estadi és un terreny en què els catalans fallen. El Camp Nou, diuen des del club, és un estadi obsolet. Des dels despatxos d'Aristides Maillol assenyalen Europa i els exemples de l'Arsenal o el Bayern de Munic. Londinencs i bavaresos han optat per construir un nou estadi i optimitzar els beneficis que comporta un nou equipament modern i ultrafuncional. Aquesta és la voluntat de la directiva blaugrana.

Al club, la mitjana d'espectadors causa un doble sentiment. Per una banda, satisfacció per tenir un gran coliseu que permet tenir una mitjana de 75.000 espectadors. D'altra banda, frustració, per veure com, tot i tenir més gent a l'estadi que el Madrid, els blancs facturen més. Com assenyala el professor de control financer d'Esade Jesús Palau, "el Barça té molts socis, mentre que el Madrid, en tenir-ne menys, factura molt més en ticketing ". Palau apunta, però, que el Seient lliure mitiga part del desequilibri.

Comercialització diferent

Un altre aspecte diferent entre el Barça i el Madrid és la manera com es comptabilitza la venda de samarretes i tots els productes de marxandatge. Durant les últimes dues temporades, la samarreta del Barça ha estat la més venuda del planeta en qualsevol esport. Tot i això, en concepte de màrqueting, la diferència entre el Barça i el Madrid és nul·la. 167 milions d'euros els blaugranes l'exercici passat, 164,5 el Madrid. El professor José María Gay de Liébana explica aquest estrany fenomen: "El Madrid ven la samarreta per 60 euros i comptabilitza 60 euros d'ingressos, i després en paga a Adidas el 50%, que es comptabilitza com a despeses. El Barça només comptabilitza els 30 euros que Nike paga. Si seguissin els mateixos criteris, el Barça facturaria més que el Madrid", explica. Per l'expert, no es tracta d'una trampa comptable, però sí un fet que denota que el Barça és "més prudent" a l'hora de presentar els números. Gay de Liébana dóna la clau dels comptes que presenta Florentino Pérez i dels quals sempre presumeix. Sense aquesta diferència a l'hora de comptabilitzar el marxandatge, el Madrid no hauria superat els 500 milions d'euros d'ingressos ni seria el club més poderós en aquesta parcel·la.

Drets d'imatge

Una altra de les grans diferències fonamentals entre les dues entitats és que històricament el conjunt català renuncia als drets d'imatge dels futbolistes. Els blancs, a canvi d'una fitxa per al jugador més alta, en volen tenir un percentatge. Altra vegada, com passa amb la comercialització del marxandatge, el Madrid incrementa els ingressos, però alhora també les despeses. El Barça, en canvi, només rep un percentatge dels acords comercials que aconsegueix per al jugador des que aterra a Barcelona. La resta d'aquests drets són exclusius del futbolista.

Aquests quatre punts són fonamentals per entendre per què el Madrid és l'equip que ingressa més diners de tot el continent. Els experts consultats i les persones encarregades de l'àrea econòmica del Barça relativitzen aquest fet. El professor Palau desmunta la idea que sempre ha defensat Florentino quan posa èmfasi en els ingressos que aconsegueix el Madrid. "Si ho miressis com una empresa, la importància la té el club que té més beneficis i no el que té més ingressos", apunta el professor d'Esade.

Gay de Liébana assenyala "la gestió de l'estadi com la gran diferència", juntament amb aquesta "manera de comptabilitzar" diferent en el tema del marxandatge. Per l'economista, però, la tendència farà que aviat el Barça sigui l'equip que marcarà les pautes del futbol europeu en l'àmbit econòmic. "El Madrid no ha guanyat res important últimament; per tant, el Barça té molt més recorregut", destaca Gay de Liébana.

En definitiva, doncs, el lideratge econòmic del Madrid i la gestió immaculada de Florentino es basen en uns socis que paguen més, un estadi millor i una gran dosis d'enginyeria financera. Una enginyeria que serveix per explicar que, tot i no haver guanyat pràcticament res en cinc anys, el Madrid és el que més guanya.