Publicitat
Publicitat

TENIS

El serbi enfila el final de la temporada amb tan sols una derrota

La locomotora Djokovic té entre cella i cella el US Open

L'obtenció del número 1 de l'ATP, després de vèncer a Wimbledon escombrant Rafa Nadal a la final, no ha calmat l'ambició de Novak Djokovic aquest 2011. El serbi, tot i no mostrar el seu millor tenis, es va endur diumenge el cinquè Masters 1000 de la temporada al Canadà davant el nord-americà Mardy Fish. La victòria té valor per dos motius. El primer, perquè permet a Djokovic assolir una fita que ni Federer ni Nadal, en els seus dies de més glòria, van ser capaços d'aconseguir: endur-se el triomf en cinc Masters 1000 en una sola temporada. I el segon, i més important: el número 1 es va demostrar a si mateix que té la tensió competitiva adequada per afrontar l'últim Grand Slam de la temporada, l'Open dels Estats Units.

La cita americana és una de les predilectes de Djokovic. És el Grand Slam més procliu a l'espectacle i es caracteritza per les jornades nocturnes, un públic animat i els tie-breaks elèctrics al cinquè set, una norma que només s'utilitza al complex de Flushing Meadows, Nova York, seu del torneig. El serbi sap què és arribar a la final dues vegades i perdre: el 2007 va claudicar contra un excel·lent Federer, mentre que l'any passat no va poder superar el millor Nadal que s'ha vist mai en pista ràpida.

Primer, Cincinnati

A cap dels dos els serà fàcil frenar un Djokovic llançat, que ha vençut en totes les competicions en què ha participat menys en una, Roland Garros, on va rebre davant Federer la primera i única derrota de la temporada. Cal tenir en compte, també, que la superfície on es juga a Nova York és propícia per al balcànic, segurament un dels més versàtils del circuit però que sent especial predilecció per la pista ràpida. Els seus cops des del fons de la pista, durs i potents, tindran en el ciment americà -com ja es va demostrar al Canadà la setmana passada- un dels seus millors aliats.

Abans d'arribar a Flushing Meadows, però, el número 1 del món s'haurà de sotmetre al test del Masters 1000 de Cincinnati, on té unes quantes pedres al camí cap a la final: el francès Monfils, el bombarder Roddick, el seu últim botxí, Federer, o bé el sempre perillós Berdych. La lògica diu que a l'última ronda s'hi hauria de trobar Rafa Nadal, però la derrota del balear tot just començar la setmana passada -circumstància que no es donava des del 2008- obre dubtes sobre el seu estat de forma de cara a la seva participació en l'Open dels Estats Units, on haurà de defensar el títol si no vol que Djokovic se li escapi encara més en el rànquing.

Tot i això, el balcànic haurà de donar el millor d'ell mateix si vol guanyar el tercer Grand Slam de la temporada. Els rivals segurament es van fregar les mans en veure algun comportament del número 1 del món a la final del Canadà: cops de raqueta a terra, crits, certes actituds poc elegants contra el rival... Un efímer retorn d'aquell antic Djokovic imprevisible i massa volcànic que podia arribar a perdre partits per ofuscació i no per arguments purament tenístics. I és que si alguna cosa ha estat decisiva per transformar el serbi en un monstre invencible ha estat la seva fortalesa mental. Si abaixa la guàrdia, serà vulnerable com no ho ha estat al llarg d'aquest 2011 irrepetible.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT