Publicitat
Publicitat

Un Nadal-Federer és com un Celtics-Lakers, un Ali-Foreman, o un Senna-Prost

Els llibres d'història parlaran dels seus duels

Si un vol ser gran de debò en el món de l'esport d'alta competició i passar a la història necessita tenir al davant un gran rival. Un esportista o un equip que mani en una disciplina ha de patir per guanyar, i que el rival estigui a l'altura i doni valor a la conquesta. Si no és així, la història mai el reconeixerà com el millor perquè "no va tenir rival". A Rafa Nadal no li passarà perquè per aconseguir tot el que està aconseguint ha hagut de derrotar una llegenda de l'esport: Roger Federer. Només quan aquests dos enormes tenistes s'hagin retirat es podran comparar, i algú dirà quin haurà sigut el millor de tots els temps, ara és impossible dir-ho. Rafa Nadal té 10 Grand Slams, i el seu gran valor, a més d'haver-los aconseguit amb només 25 anys -cosa que no va fer el suís-, és que set d'aquests deu els ha guanyat derrotant Federer a la final, i això que l'actual número 3 ja en té 16.

25 Nadal-Federer

Els partits entre Rafa Nadal i Roger Federer ja es poden considerar un clàssic del tenis i de l'esport en general. Des del 2004, quan es van creuar per primer cop a Miami -Nadal, que tenia 18 anys, se'l va cruspir en dos sets-, Nadal i Federer han jugat 25 vegades, i el manacorí ja l'ha guanyat més de la meitat de cops (17 a 8). D'aquests duels, nou han sigut en finals de Grand Slam (7 a 2), els partits més vistos arreu del món, i s'han posat a l'altura d'altres grans duels de l'esport de tota la història. Com un partit entre els Boston Celtics i Los Angeles Lakers de la NBA als anys 80 -amb una revifada els últims anys-, amb Larry Bird i Magic Johnson com a figures principals a cada equip; o com un combat de boxa -quan la boxa es considerava un esport de masses- entre Muhammad Ali i George Foreman als anys 70, o com una cursa de Fórmula 1 entre el francès Alain Prost i el brasiler Ayrton Senna a cavall dels 80 i els 90.

Altres duels del tenis

En esports individuals com el tenis hi ha hagut altres grans enfrontaments entre els dos tenistes del moment i, de fet, els 25 partits entre Nadal i Federer disputats fins ara encara no arriben a les fites d'altres grans cara a cara de la història del tenis, tot i que podrien arribar-hi, i fins i tot superar-les. Als anys 70 Jimmy Connors era el rei del tenis mundial fins que va aparèixer un altre nord-americà irreverent, John McEnroe, i el va desafiar. Es van creuar 34 vegades, i McEnroe el va guanyar 20 cops, però només es van trobar dues vegades en una final de Grand Slam (1-1). Als anys 80 va ser el torn de Boris Becker i Stefan Edberg, que van enfrontar-se en 35 partits (25 a 10 per a Becker), quatre vegades en finals de Grand Slam (3 a 1 per a Edberg). I als anys 90 un altre duel entre americans: Pete Sampras i Andre Agassi. Els dos es van trobar també 34 cops en una pista de tenis (20 victòries per a Sampras), i en les cinc finals de Grand Slam disputades, Sampras va vèncer Agassi en quatre ocasions.

Però Nadal i Federer sí que superen aquests grans enemics del tenis en nombre de finals en els quatre títols més importants, n'han disputat 9. I d'aquestes nou finals, algunes ja han passat a la història, com la de Wimbledon del 2008, una final llarguíssima a cinc sets en què Nadal va derrotar Federer per primer cop en herba, el seu territori. I pocs mesos després una altra final infinita que es va emportar el manacorí a l'Open d'Austràlia (2009), i que va fer plorar llàgrimes d'impotència a Federer. Unes llàgrimes congelades ja en el museu de la història de l'esport de tots els temps.