Publicitat
Publicitat

La valentia de Mendilibar i una ràpida expulsió faciliten la golejada del Barça

A l'espai, al peu i a plaer

Al'entrevista amb l'ARA José Luis Mendilibar reconeixia que si el seu Osasuna tenia alguna esperança de puntuar al Camp Nou era gràcies a una possible distracció del Barça. El tècnic dels navarresos, malgrat haver sortit escaldat de totes les visites, no volia renunciar a la seva estratègia atrevida d'avançar les línies i mirar d'incomodar el Barça des del seu camp, amb una forta pressió i la defensa situada a 40 metres de la seva porteria. Mantenir l'equip agrupat i com més lluny millor de l'àrea pròpia era l'objectiu, per mirar d'incomodar la circulació de la pilota dels blaugranes a l'espera d'una errada que pogués convertir-se en una bona opció de gol al contraatac. Aquest havia de ser el pla. Tossut, Mendilibar va ser fidel al guió imaginat. Però no va trobar en el Barça el teòric equip dispers o distret. Ni rastre de la fatiga de la Rosaleda. Tampoc cap símptoma d'estar pensant abans d'hora en el Bernabéu. El Barça, concentrat i intens, va sortir a jugar el partit que havia imaginat, el partit que Mendilibar sempre que avisa que farà contra els blaugranes.

Intel·ligència als extrems

Contra la línia avançada de l'Osasuna, Roura va alinear dos extrems verticals i intel·ligents. Pedro i Villa, movent-se de fora cap a dins, van guanyar l'esquena de la línia de quatre i van reclamar passades a l'espai. Xavi i Thiago, avisats des dels vestidors de l'escenari ofensiu que es trobarien, van mirar d'assistir-los sempre que van poder. El fora de joc i la possible imprecisió tàctica van impedir que el canari i l'asturià es plantessin més cops sols davant Andrés Fernández. A mesura que l'Osasuna va anar ajustant el seu replegament per no regalar tants espais, el Barça va anar adaptant el seu joc llarg per trobar receptor no en els extrems sinó en els laterals. Alves, apareixent per la banda dreta, va ser molt més efectiu que Adriano, tot i que el lateral esquerre també va saber llegir els espais que deixava Villa amb els moviments interiors.

L'habilitat dels dos davanters per moure's sense pilota va donar ales al Barça. Quan Villa i Pedro no podien rebre a l'espai apareixien entre línies per desequilibrar per dins. Del seu moviment de suport, Xavi, Thiago i Messi inventaven parets que obrien forats en la tova defensa navarresa. L'Osasuna, castigat per l'expulsió d'Arribas al minut 26, no va poder completar la seva aposta d'ofegar el Barça entre línies i va quedar despullat, a mig camí de tot. Sense poder pressionar a dalt. Sense acabar de córrer bé enrere.

Mendilibar no va voler tancar-se al darrere perquè la seva manera d'entendre el futbol imagina una recuperació de pilota molt més pròxima al camp rival. El Barça, però, va cuidar la pilota i va evitar cometre errades en zones delicades. Sense pèrdues locals, l'Osasuna es va quedar sense contraatacs.Tímidament, els navarresos van intentar executar la transició que tenien estudiada, però, sense aire per l'immens esforç físic que van haver de fer amb deu homes durant més d'una hora, van fallar en la passada. Si podien temporitzar una mica per acabar de fer els moviments de desplegament provaven una passada curta abans de connectar amb Llorente a dalt. Si no, puntada amunt i a agafar aire un segon. L'entrada de Puñal i De las Cuevas va permetre a Mendilibar fer un 4-2-3 més ofensiu, però va seguir tenint Llorente desassistit. Espectador de luxe.