Publicitat
Publicitat

LA BIOMECÀNICA DEL FUTBOL

L'estil de joc, la prevenció i la casualitat són alguns dels motius que expliquen les diferents baixes al Barça i al Madrid

Les lesions musculars , l'altra gran rivalitat

No hi ha mai un bon moment per lesionar-se, però, si es pot triar, millor acumular la majoria de les lesions que l'estadística diu que s'han de patir al llarg d'una temporada (el doctor Ricard Pruna, cap dels serveis mèdics del Barça, parlava dilluns d'entre 20 o 25) en la part inicial del campionat, quan encara no s'han de decidir els títols, que no pas en el tram final.

Això és el que deuen pensar Pep Guardiola i José Mourinho, que tenen molts dels seus jugadors amb diverses molèsties -uns més greus que d'altres- que els impedeixen jugar. L'aturada de seleccions d'aquesta setmana suavitzarà l'impacte de les baixes del Barça i el Reial Madrid, que, entre els dos, acumulen fins a nou futbolistes lesionats i la majoria són titulars.

Diferents patologies

Un dels que ja no forma part d'aquest grup és Andrés Iniesta, que ahir va rebre l'alta mèdica i abandona una infermeria que el Barça té ocupada, en aquests moments, per quatre futbolistes: Abidal, amb una contractura al bíceps femoral; Cesc, amb un lleu trencament del mateix múscul; Alexis, amb una ruptura més greu a la mateixa zona, i Afellay, recentment operat del lligament creuat anterior del genoll.

La situació no preocupa a Can Barça, entre altres coses perquè s'ha assumit que totes aquestes lesions formen part del joc del futbol i no tenen relació directa amb cap canvi en el mètode de treball en els entrenaments o rutines d'escalfaments dels partits. "El treball de prevenció de lesions que s'està fent aquest any és el mateix que fa unes temporades", explicava Pruna en la roda de premsa després d'intervenir quirúrgicament Afellay. I afegia que "s'ha de mantenir la calma" perquè al mes d'octubre és aviat per valorar si tants trencaments de bíceps femoral -sis de les deu lesions del Barça són sobre aquest múscul- són motiu d'alerta o no. El doctor Ramon Cugat, present també en la compareixença davant els mitjans, va explicar que les lesions musculars són la lesió més habitual en el futbol i que, d'aquestes, "el 30% es produeixen en els isquiotibials a la part posterior de la cuixa", que és el grup muscular més castigat i que el formen el bíceps femoral, el semimembranós i el semitendinós. "Les característiques del joc i el tipus de carrera que té un futbolista fomenten que els isquios siguin els músculs més sensibles", valora Pedro Galilea, fisiòleg del CAR de Sant Cugat. Ventura Ferrer, del departament de biomecànica del mateix centre, afegeix que "és un múscul postural difícil de reforçar i que té tendència a escurçar-se". Per això, tots dos coincideixen que cal estirar-lo bé per "guanyar recorregut" i que no pateixi tanta descompensació en relació al quàdriceps, el grup muscular de la part anterior de la cuixa.

Típic al futbol

Totes les valoracions mèdiques veuen amb normalitat tants trencaments en aquesta zona i els atribueixen a factors casuals. "El Barça segueix fent una bona tasca preventiva i tot sembla només una qüestió de mala sort", afirma Galilea. La realitat, però, diu que el Barça està patint moltes més lesions en aquesta zona que el Reial Madrid, que només té Pepe amb problemes als isquiotibials. Quina pot ser la causa? "Clubs d'aquest nivell controlen els principals factors de risc, com la hidratació o els estiraments i aquestes causes s'haurien de descartar", opina Ferrer. "La raó poden ser els canvis d'intensitat durant el partit, el diferent desgast si es canvien les posicions moltes vegades o factors que no pots controlar com una traveta inoportuna o un petit bony a la gespa, que alteren la carrera i poden desajustar el múscul i provocar un trencament".

Però això s'ho troben tant els culers com els madridistes. Per què els uns sí i els altres no? "L'estil de joc condiciona les lesions però, contradictòriament, les curses de Cristiano suggereixen més un trencament muscular que les possessions del Barça", afirma Galilea, que recorda la plaga de creuats que va patir l'equip fa uns anys i que, fins la d'Afellay ara, s'havien evitat. "De vegades això va per èpoques", diu.

El Barça ha evitat les lesions traumàtiques en articulacions i en pateix més de musculars. El Madrid, al revés. "El seu futbol és més de contacte, més de xoc i potser és per això", conclou Galilea.