Publicitat
Publicitat

Alves juga molt profund per la banda dreta i Villa ocupa el centre de l'atac del Barça

El lateral fa d'extrem i l'extrem de davanter

Al seu soterrani, Guardiola va imaginar un partit similar al que es va trobar i va dissenyar el millor pla possible per jugar-lo. Un punt d'angoixa i frustració va impedir marcar quan tocava i va fer patir amb l'1-0 al marcador. El partit va començar molt intens, amb un Barça decidit a resoldre aviat el matx amb un joc molt vertical a través d'un incisiu Villa. Atrapats en el 0-0, els blaugranes van acabar doblant la posició d'extrem amb els laterals molt amunt per mirar de trobar un forat, per minúscul que fos.

El 4-2-3-1 del Getafe, forçat per la profunditat dels laterals del Barça Alves i Maxwell, va ser sempre un 4-5-1 ultradefensiu, reculat a camp propi en un espai reduït de menys de trenta metres entre el cercle central i la frontal de l'àrea. Els madrilenys van voler ofegar el joc interior dels blaugranes amb una basculació estratègica de la seva línia defensiva, que avançava la seva posició per obligar el Barça a jugar a l'espai sobre els desmarcatges en ruptura de Villa primer i Alexis després.

La frontera del fora de joc

Guardiola va preveure aquest context i per això va apostar pel trio d'atac que millor interpreta aquest estil de joc més directe. Va prescindir de Pedro d'inici, l'altra alternativa per jugar un futbol de toc per distreure i de moviment per rematar. El de Santpedor va sortir amb Alexis per l'esquerra, Messi per la dreta i Villa pel centre, i l'asturià va oferir un repertori de bons moviments a l'esquena de la defensa local, viatjant en paral·lel de l'àrea i trencant amb un brusc canvi de ritme en direcció a porteria. Però, tot i que la defensa del Getafe assumia el risc de fer un pas endavant quan el Barça entretenia el joc amb triangulacions, estava tan endarrerida que hi havia poc espai per caçar les passades i Moyà podia interceptar-les abans que poguessin tenir opció a rematar. Tot i així, el Barça va disposar d'ocasions clares de gol.

Per mirar de tenir-ne més, Guardiola va anar ordenant des de la banda permutes per mirar de confondre els madrilenys. Alguns minuts va ser Messi qui va ocupar el centre, en altres moments van ser Alexis o Villa els homes més avançats.

L'oxigen d'Alves i Busquets

A Getafe, Guardiola va tornar a apostar pel 4-3-3 en la seva versió més atrevida, més descaradament ofensiva per les bandes. La presència d'Alves i Maxwell als laterals, molt profunds en fase ofensiva, va obligar els locals a fer treballar en defensa els mitja puntes fins a transformar-se en un equip dividit en un 10+1 amb Miku en solitari en punta. D'aquesta manera, el Barça va poder viure tranquil tancant amb només dos homes darrere. Per si de cas, i sobretot durant la primera mitja hora de joc, Busquets es va encarregar de protegir la banda dreta, que era la que Alves explotava amb constants incorporacions, aprofitant el buit que deixava Messi.

En la segona meitat, Guardiola va intentar reproduir aquesta mateixa situació per l'esquerra i Maxwell va guanyar protagonisme perquè Villa, desplaçat a l'esquerra, va centralitzar el seu rol d'extrem amb diagonals verinoses a l'esquena de Valera. L'escenari del partit va acabar recordant el del 0-5 de Borisov, en què els laterals van fer d'extrems per foradar la muralla defensiva. A la desesperada, el Barça va acabar amb tot a dalt per buscar la remuntada.