Publicitat
Publicitat

XAVI, INIESTA I ALVES, CLAUS EN EL TRIOMF

El Barça manté el Madrid lluny derrotant amb emoció un bon Athletic en un gran partit

El joc com a medicina contra Els patiments

Esperonat per la derrota a Londres i l'empat a Gijón, el Barça va deixar-se la pell ahir per sumar tres punts balsàmics. Balsàmics perquè eviten un tercer partit sense guanyar, i perquè en un nou exercici d'autoafirmació, el Barça va utilitzar el bon futbol com a eina per superar una situació incòmoda. Als 78 minuts, l'Athletic esgarrapava un empat que hauria estat molt perillós perquè hauria carregat de moral el Madrid. Però perseverant en una idea, en un estil, i sense perdre el cap, el Barça va aconseguir anar-se'n a dormir amb el cap ben alt, les cames cansades i el Madrid encara lluny, mirant-lo pel retrovisor.

El partit no va ser tan emotiu com el de tornada de l'eliminatòria de Copa a San Mamés, però de nou el xoc de trens entre el Barça i l'Athletic va regalar als espectadors un partit preciós. Amb emoció i un rival que defensava perquè el Barça obliga a fer-ho, però que va creure en la victòria amb canvis valents i detalls de qualitat d'alguns jugadors fantàstics, com Llorente o Javi Martínez. Grans jugadors, cert. Però suplents dels millors a la selecció, i eclipsats ahir per un Barça que necessitava molt aquest triomf. Guanyar no va ser fàcil, però va ser possible perquè Iniesta va jugar com els àngels, Xavi va estar clarivident, i Alves va carregar-se de raons per asseure's a negociar la renovació en una posició de força.

Novetats tàctiques
Que el Barça guanyi no és res nou, però el matx d'ahir va ser sensiblement diferent d'altres d'aquesta temporada. També en part per la forma de jugar d'un Barça que va funcionar millor quan va jugar amb un sistema més normal. Perquè d'inici, hi va haver novetats. Ara que el barcelonisme s'il·lusiona amb la tornada de Puyol, tothom es va despertar ahir fent un cafè amarg, ja que es va saber que Valdés també tenia problemes a un genoll i era baixa. Pinto, doncs, es va veure les cares per tercer cop aquesta temporada amb els jugadors de l'Athletic. A més, Guardiola va moure molt la pissarra tàctica i va introduir moltes novetats.

Caparrós, força conservador d'inici, va renunciar a Muniain i Toquero i va deixar tot sol Llorente en atac. Guardiola va demostrar haver estudiat molt com defensar-lo, tot i que Llorente va donar alguns ensurts. Sobre el paper, Sergio Busquets sortia com a central al costat de Piqué, però en aquest ball constant de posicions tampoc es pot dir que el de Badia del Vallès jugués de defensa. En fase ofensiva, Piqué i Abidal es quedaven sols. Només dos defenses, perquè l'Athletic tenia un sol punta. En fase defensiva Abidal s'obria a la banda i Busquets ajudava a lligar en curt Llorente.

El joc el posava el Barça, mentre que l'Athletic va intentar apostar tots els seus estalvis a una tàctica similar a aquella que li va permetre empatar 0-0 a l'anada de la Copa del Rei. Aquell dia, però, a la bona feina defensiva basca es va sumar un mal dia blaugrana. Ahir, en canvi, el Barça estava molt viu. Ofensivament, Messi va jugar durant molts minuts de mitja punta. L'argentí no va tenir el dia, tot i que va fer el gol del triomf. El talent també pot descansar algun dia, especialment si els teus companys viuen un moment dolç, com és el cas de Villa, que va obrir el marcador ràpid en el seu tercer partit consecutiu marcant. L'asturià, a més, ja ha igualat les xifres golejadores d'Ibrahimovic. El gol va arribar amb una obertura de joc preciosa de Xavi cap a Alves, i Villa va rematar la centrada. Un gol de tiralínies preciós, però també és cert que el brasiler estava en fora de joc.

L'Athletic també va crear perill amb dues rematades de cap de Llorente que va aturar Pinto, la segona amb una estirada preciosa. El joc, però, era d'un Barça que dominava sense enamorar.

Després del descans, l'Athletic va reaccionar, i de quina manera. Caparrós va fer entrar Toquero i durant els primers minuts de la represa els bascos van empatar gràcies a un penal clar de Busquets sobre Llorente. El Barça, en la seva voluntat de jugar la pilota des de darrere, la va perdre on no es pot perdre mai, en una cessió cap enrere d'Abidal, i Busquets va arribar tard i va fer penal al davanter visitant. Iraola no va fallar i, poc després, Toquero fins i tot va provocar una groga a Piqué que estava al límit de la vermella. El Barça patia. Alguna cosa no funcionava.

I no funcionava perquè Caparrós havia reaccionat amb els canvis. Ara, Guardiola també va reaccionar. Va treure Mascherano i va fer entrar Maxwell per recuperar el sistema de sempre. I a partir de llavors el matx va ser un monòleg de joc deliciós d'un Barça guiat per un Iniesta excels. Mirant de reüll el rellotge, l'estadi va començar a patir quan Ramírez Domínguez no va veure un clar penal sobre Messi. L'argentí, però, es va despertar a temps, en una jugada idèntica a la del primer gol, però sense fora de joc. Obertura preciosa de Xavi, centrada d'Alves i toc deliciós de l'argentí. Un gol per dormir tranquils i tancar un matx preciós.

Per a més informació sobre el partit www.ara.cat/esports/barça