L'opinió general situa el Barça de Guardiola com el favorit indiscutible per guanyar la Supercopa. No pot ser d'una altra manera. Els seus resultats l'avalen, el seu pla de joc sedueix i qualsevol rival sap que només pot guanyar-lo des de l'oposició. Aquesta exposició no hauria de servir per no reconèixer la dimensió del seu rival, el Porto, que va firmar una temporada gairebé perfecta. Va firmar un triplet (Lliga, Copa i Europa League) sense perdre cap partit en la seva competició domèstica, va impressionar el continent amb exhibicions futbolístiques refrescants i va presentar al món un tècnic modern i ambiciós com Villas-Boas. Sense la seva gestió ni els gols de Falcao, el seu hereu Vitor Pereira només ha de mantenir l'atrevit 4-3-3, la pressió alta i intensa, la jerarquia de Guarín al migcamp, l'explosió desequilibrant de Hulk i l'agressivitat defensiva per protegir un porter irregular com Helton per plantar cara al Barça. És l'avantatge de mesurar dos equips que entenen el joc des de la proposta, no des de la reacció.
