Publicitat
Publicitat

CAP VICTÒRIA SENSE JAVI MÁRQUEZ

El retorn d'Osvaldo no va solucionar la falta de gol dels blanc-i-blaus

La innocència defensiva i Rondón condemnen un Espanyol inofensiu

Un Màlaga molt superior va guanyar amb comoditat l'Espanyol, que va pagar car els errors defensius i el poc bagatge en atac, però que conserva el marge de quatre punts per seguir en places europees.

L'Espanyol va caure a la Rosaleda perquè un tal Rondón va saber buscar i trobar la feblesa d'una fluixa defensa periquita que, en partits com el d'ahir a Màlaga, agrairia un temps mort molt abans del descans per esvair dubtes i nervis. Amat, Galán, Javi López i companyia van haver de fer un curset avançat de capacitat de superació per aixecar l'ànim després del desencert de les accions dels dos primers gols del Màlaga. Erràtics i indecisos, van trobar en les correccions de Pochettino l'equilibri al segon temps. Però ja era tard, el mal ja estava fet i la remuntada era difícil.

Gols matiners

Els andalusos van resoldre el matx ben aviat, quan Rondón va aprofitar un mal càlcul d'Amat en la trajectòria d'una pilota aèria per afusellar Kameni al minut set i posar l'1-0. Al minut 26 una altra badada defensiva va permetre al davanter local fer el segon gol, amb una rematada sol al segon pal. El Màlaga va viure de la renda aconseguida la primera mitja hora, còmode perquè l'Espanyol, tot i l'alineació ofensiva i el retorn del killer Osvaldo a la segona meitat, no va ser capaç de generar ni una ocasió realment perillosa. Sense gols no hi ha victòries. I si a sobre defensivament no s'és prou consistent, la derrota és gairebé segura.

Pellegrini va dissenyar bé el tipus de partit que convenia al seu equip i va explotar el joc en llarg en els primers compassos, jugant més pausadament quan l'Espanyol ja estava trencat i es mostrava insegur en les basculacions. Només Kameni va evitar que la derrota fos una golejada.

Però ningú podrà retreure a l'Espanyol la seva capacitat de competir, la seva naturalesa lluitadora i gairebé salvatge per resistir malgrat les adversitats. L'equip va intentar-ho en tot moment, tot i ser conscient que ahir no era el seu dia. Que sense Javi Márquez l'equip perd la connexió de Verdú a la mitja punta i no ataca, perquè el barceloní envia la pilota a zones estèrils des del doble pivot. Que quan els rivals recorren a l'experiència i aturen el partit i l'adormen amb possessions llargues i fan faltes per trencar el ritme de joc i cauen a terra i perden temps, l'equip es desespera i acaba perdut en terreny de ningú, sense defensar amb seguretat ni atacar amb perill. Massa inquiet, poc endurit. Tendre i impotent. Fora de si.

Europa segueix sent real

Els resultats dels rivals directes permeten que l'Espanyol salvi les places europees tot i la seva irregularitat, i afrontarà l'aturada de la Lliga des de la seguretat del sisè lloc. La sort i tranquil·litat periquita és que enguany es classifica també el setè. L'ocasió és molt bona. No s'hi val a badar.