09/10/2011

Una injustícia estimulant

2 min
Una injustícia estimulant

He esperat uns dies perquè estava convençut que era broma. Tenia coll avall que, tot plegat, era una juguesca entre amics que fa anys que treballen a la Federació Espanyola de Futbol i que volien riure's una estona de la idea de justícia esportiva. Malauradament no ha estat així. Anava de debò.

Dos partits de sanció per l'agressió amb premeditació i traïdoria de Mourinho a Tito Vilanova i un al segon entrenador del Barça per reaccionar amb un clatellot. Un mes i mig de deliberacions i anàlisis per acabar fent un ridícul espantós. La decisió és injusta des de tots els punts de vista: primer perquè arriba tard, segon perquè la sanció només s'ha de complir a la Supercopa d'Espanya i tercer perquè la diferència de càstig entre qui agredeix i qui reacciona a l'agressió és insignificant. La resolució, a més, és perillosa perquè no hi ha res que generi més alarma social que la impunitat. L'única conseqüència positiva que podria tenir el veredicte del Comitè de Competició és que el villarato ja només hauria de ser concebible per quatre talibans madridistes alienats.

De fet el villarato no havia tingut mai una argumentació sòlida al darrere, el seu èxit es basava en la ceguesa del mal perdedor, en la voluntat de crispació de qui entén el regnat del Barça com una anomalia intolerable, en el victimisme de qui sempre ha controlat les clavegueres del poder i per tant no suporta períodes d'una certa neutralitat. En resum, el villarato es basava en una teoria de la conspiració de pa sucat amb oli.

Ara el jutge únic li ha donat el cop de gràcia. Dit això, i tot i que, insisteixo, la decisió del Comitè és flagrantment injusta, el Barça fa bé de no plorar més del compte. No cal. No seria bo. La injustícia pot generar frustració i paràlisi o per contra es pot convertir en un combustible fenomenal per superar reptes. S'ha de fer servir aquesta barbaritat com un nou estímul per guanyar-ho tot. A dia 9 d'octubre del 2011, a qui no li han xiulat tres penals és a Lionel Messi i a qui, de facto , han perdonat una acció vomitiva és a José Mourinho.

Aquesta setmana un comitè de la Federació Espanyola de Futbol ha ajudat sense complexos el Madrid i a Can Barça han preferit callar i convertir la ràbia que els ha provocat la sentència en energia positiva per superar, sense excuses, els reptes que vénen. La justícia esportiva ha quedat esbocinada però el vestidor del Barça és una mica més fort.

stats