THE NEW YORK TIMES / NOVA YORKLance Armstrong, que en el passat sempre havia adoptat un posat desafiador, va declarar una vegada: "Mentre visqui, sempre negaré haver-me dopat". En una entrevista amb la periodista Oprah Winfrey emesa divendres a la matinada, però, el ciclista nord-americà va haver de fer marxa enrere. Davant de Winfrey, va deixar de banda aquella mirada freda i les paraules esquerpes. Nerviós, empassant-se la saliva amb dificultat, Armstrong va admetre que durant gran part de la seva carrera havia utilitzat substàncies il·legals com la testosterona, la cortisona, hormones del creixement i EPO, una hormona que augmenta els glòbuls vermells a la sang. Tot i que, tractant-se d'Armstrong, no va poder evitar lluitar per justificar-se.
El ciclista de Texas va dir que el seu règim de dopatge era senzill i conservador, i va intentar així refutar les nombroses proves presentades per l'Agència Antidopatge dels Estats Units (Usada), que demostren que el sistema de dopatge d'Armstrong durant els anys en què va guanyar el Tour de França era "el més sofisticat, organitzat i professionalitzat" de la història del ciclisme.
Armstrong va negar que ell fos el cervell de la trama de dopatge dels seus equips, tal com assenyalava la Usada, i que es dopava amb les mateixes quantitats que la resta dels seus companys. Va admetre que es va dopar des de mitjans de la dècada dels noranta fins al 2005, l'any en què va batre tots els rècords guanyant el seu setè Tour. Va reconèixer que havia consumit EPO, però "no molt", i que havia racionalitzat l'ús de la testosterona perquè en la seva lluita contra el càncer havia perdut un dels seus testicles. Sobre el fet d'haver utilitzat testosterona per millorar el seu rendiment va dir: "Em deia a mi mateix: «Segur que no vaig tan de pressa»".
En certs moments de l'entrevista Armstrong semblava realment humil: va admetre que té "un caràcter dèbil" i que es passarà la resta de la seva vida demanant perdó i intentant recuperar la confiança de la gent. "Hi haurà gent que, després de sentir això, no em perdonarà mai. Ho entenc", va declarar.
No es va mostrar tan penedit quan se li va preguntar sobre la gent a qui es va intentar treure de sobre mentre intentava mantenir en secret el seu dopatge.
Va explicar que durant tota la seva vida havia hagut de mostrar un caràcter fort, just abans de contradir-se i dir que només va actuar com un perdonavides després de sobreviure al càncer i reprendre la seva carrera com a ciclista. Armstrong no va voler aprofundir ni donar detalls sobre el seu dopatge. No va explicar com s'havia dut a terme, ni qui el va ajudar a fer-ho, ni com va aconseguir mantenir la seva llegenda intacta durant tant de temps.
Armstrong, però, no va fer el que la majoria de gent esperava d'ell: no es va disculpar davant de totes les persones que creien en ell, tots els supervivents de càncer i seguidors del ciclisme que van creure que el seu conte de fades era real. Ni una sola vegada va mirar a càmera per dir, sense embuts: "Ho sento".
