Publicitat
Publicitat

FOT-LI POU

Una història Real

"Gràcies, Pep, per alegrar-me els pitjors anys de la meva vida". Aquest missatge expressat per un soci del Barça en la seva pàgina de Facebook és una excel·lent metàfora del que pot haver significat per a molts el millor Barça de la història.

Els últims anys, l'E. ha hagut de deixar-se la pell per tirar endavant un negoci petit al qual ha dedicat mitja vida, li han diagnosticat un càncer que afortunadament ja està curat, se li ha mort la mare, ha patit per la salut de dues de les persones que més estima al món i no ha pogut parar de sentir impotència respecte al patiment que han generat a la seva família tantes males notícies, tantes incerteses, tantes pors. Si a la seva situació personal hi afegim el bombardeig de missatges apocalíptics a què estem sotmesos tots plegats des de fa molt temps no és difícil imaginar-se l'estat d'ànim habitual de l'E.

Malgrat tot, però, i gràcies al seu caràcter optimista, a la seva capacitat infinita de lluita i a l'habilitat per encaixar cops, l'E. ha tirat endavant. El Barça ha estat durant tots aquests anys de disgustos un dels elements fonamentals per distreure's, per gaudir i per desconnectar-se durant unes hores de la realitat més desagradable. El Barça de Guardiola ha estat una font inesgotable de somriures, d'emocions positives i de complicitat afectiva amb la seva filla gran. De fet, per a la seva filla gran els partits del millor Barça que ha vist mai han estat un dels espais sagrats de la setmana, una excusa perfecta per sentir que tot és possible amb esforç i persistència.

Evidentment que el futbol és només un joc (a banda d'un enorme negoci), però això no vol dir que no pugui ser un mecanisme de distracció molt útil per a la salut mental de les persones. El Barça de Guardiola ha aconseguit durant quatre anys que desenes de milers de culers com l'E. se sentissin orgullosos del seu equip, que poguessin deixar-se anar una bona estona i que l'alegria fos per unes hores l'única protagonista del seu estat d'ànim.

L'entrenador que avui s'acomiada de la seva gent ha estat una persona important per als aficionats perquè ha construït un equip que els ha permès oblidar-se per un moment de l'atur, de les malalties, de la prima de risc, del dolor, dels deutes, de la tristesa, de la derrota, de la por, de la sensació de cataclisme, és a dir, d'aquella part de les nostres vides que és una autèntica merda. Per això, en nom de l'E. i de la seva família, gràcies, Pep.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT