Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

Un guió previst i actors capaços d'improvisar

La història de Wallace Bryant no és gaire coneguda i mereix ser explicada. L'expivot del Barça i el Girona es va convertir en el primer jugador nascut a Espanya que va arribar a la NBA, competició en què va jugar tres anys abans que Fernando Martín. A Barcelona va compartir equip amb estrelles tan populars com Kenny Simpson, Epi, Nacho Solozábal, Andrés Jiménez, Chicho Sibilio i Steve Trumbo, però els aficionats sempre el tenen present quan repassen els èxits de la secció blaugrana.

El seu pare, militar de professió, estava destinat a la base de Torrejón de Ardoz, on l'esportista va néixer fa més de mig segle. El nen va sortir més alt del que era habitual i aviat va començar a jugar a bàsquet. El seu primer destí professional va ser Cantù, on va guanyar la Copa d'Europa amb Antonello Riva.

Després de passar per l'Osca, el Barça el va fitxar l'any 1986 per intentar acabar amb l'hegemonia del Reial Madrid, que era el gran dominador de l'època. El seu impacte va ser brutal i l'equip d'Aíto García Reneses es va endur la Korac, la Lliga i la Copa del Rei. El pivot va anotar 29 punts a la final del torneig del KO, en què el Ron Negrita Joventut d'Alfred Julbe va caure per 110-102. És un dels únics 16 partits de la història de la competició en què almenys un dels dos equips ha arribat als 100 punts.

La Copa del Rei comença dijous i el Barça Regal competirà amb Brad Oleson, un nord-americà que fa una setmana que és a l'equip. La situació recorda la d'Alan Anderson, que fa dos anys va ser escollit millor jugador (MVP) tan sols un mes i mig després del seu fixatge. Tots dos tenen una virtut en comú, la d'aconseguir punts fora dels sistemes. Exactament igual que feia Wallace Bryant, que anotava amb una facilitat fascinant. L'ordre ofensiu és imprescindible, però tenir jugadors que poden sortir del guió previst, més.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF