Barça
Misc 21/11/2016

La guerra de les banderes a Celtic Park

Demà l’afició del Celtic també mostrarà estelades en el partit entre dos clubs multats per la UEFA per portar símbols polítics als camps

i
Toni Padilla
5 min
La guerra de les banderes a Celtic Park

Enviat especial a GlasgowEl 1892 el Celtic inaugurava el seu estadi, Celtic Park, on encara s’aixeca avui, a l’est de Glasgow. Els fundadors del club, irlandesos emigrats a Escòcia, van proposar a l’activista Michael Davitt participar en la inauguració del recinte portant un tros de gespa d’Irlanda per plantar-lo al mig del nou terreny de joc. Davitt (1846-1906) era un dels fundadors de la Irish Land League, una associació nacionalista irlandesa que lluitava per recuperar la terra propietat dels britànics. Home d’esquerres, Davitt també havia portat la seva lluita a les terres escoceses, on es va convertir en una referència entre els irlandesos que vivien lluny de casa. Aquell 1892, doncs, va portar un tros de gespa de Donegal, la va plantar a Celtic Park envoltat de milers d’aficionats i va veure el primer partit que s’hi jugava, contra el Clyde. La gespa de Donegal, però, va ser robada aquella mateixa nit.

El Celtic va néixer polititzat i com a club polititzat ha patit els últims anys les multes de la UEFA. “El 1892 ja es va escollir un home com Davitt per a aquest gest tan simbòlic. El Celtic era el club dels irlandesos que vivien a Glasgow, i com a tal es va identificar ràpidament amb els moviments polítics que reivindicaven el dret d’Irlanda a ser un estat. I a ser una república. Un club contrari a la monarquia i l’Imperi Britànic”, explica l’historiador Aidan Ker. La política, a Glasgow, forma part de la manera d’entendre el futbol. Sempre ha sigut així.

El Barça i el Celtic han rebut els últims mesos multes de la UEFA per “portar simbologia política als estadis”, fet que carrega de simbolisme el partit de demà. Com ja ha passat en els últims enfrontaments entre els dos equips, molts aficionats del Celtic portaran estelades a Celtic Park. “La vaig comprar a Barcelona ara fa uns anys i ja l’he portat altres cops. Sabem que el Barça simbolitza la lluita dels catalans per existir. Doncs bé, el Celtic simbolitza la lluita dels irlandesos. Així que sento simpatia pels catalans”, explica el Daniel darrere la barra d’un pub del carrer Gallowgate, on s’apleguen la major part de pubs dels aficionats del Celtic. “A la Green Brigade hi ha crida a portar banderes irlandeses, catalanes i palestines”, diu el Jim, un jove aficionat que forma part d’aquest grup, la Green Brigade, format el 2006 i responsable de bona part de les multes rebudes pel club escocès els últims anys. Al pub del Daniel els jugadors del Celtic -fins i tot s’hi pot veure encara una foto del català Marc Crosas- apareixen al costat del Che Guevara i Bobby Sands, el membre de l’IRA Provisional que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó. I tot, acompanyat d’adhesius referents a un munt de pobles que no tenen estat, com Catalunya, el País Basc, el Kurdistan i Palestina.

Aquesta identificació amb altres causes, viscuda també per l’afició del Barça quan el Maccabi de Tel Aviv d’Israel vista el Palau Blaugrana, ha provocat les multes al Celtic. Abans de rebre el Hapoel Beer Sheva, campió de la lliga d’Israel, a la prèvia de la Champions, la Green Brigade va posar-se d’acord amb diferents organitzacions de suport a Palestina escoceses per portar moltes banderes palestines al Celtic Park. “El missatge és evident: deixar clar que estem en contra de l’ocupació dels territoris palestins, del tracte que pateixen els seus habitants. No estem en contra dels ciutadans d’Israel”, van dir els responsables del grup. L’afició del Celtic sabia que portar banderes comportaria una multa de la UEFA al club. I així va ser. Ara bé, ja abans de rebre la multa s’havia posat en marxa una campanya per recollir fons a les xarxes amb un doble objectiu: donar al club els diners de la multa i recaptar fons per a l’associació Medical Aid for Palestinians, que treballa amb el Centre Lajee de Betlem, a Cisjordània. “El Celtic és un club polititzat. Som el club dels irlandesos que van arribar a Glasgow, on van patir maltractaments. Som un club resistent i la Green Brigade no oblida les arrels. Som un grup contra el racisme, el feixisme i el sectarisme. Un club republicà irlandès solidaritzat amb altres pobles”, diu el James, membre d’aquest grup .

Estelades i banderes irlandeses

Les normes de la UEFA prohibeixen “portar banderes i objectes i fer càntics amb un missatge que no tingui relació amb l’esport”. A més, “no es poden autoritzar actituds relacionades amb la política, la religió o que siguin provocatives contra els altres”. Aquestes normes també han comportat multes al Barça per les estelades al Camp Nou o a la final de la Champions, un cas que encara no s’ha tancat, amb recursos del club i de l’afició al TAS. La pregunta en aquests casos és si els símbols amb contingut polític formen part de la identitat d’aquests clubs. El Barça, per exemple, defensa que portar estelades forma part de la identitat del club, en un intent d’evitar així més multes. Tot i que el Barça no va néixer polititzat, va trigar poc a identificar-se amb el catalanisme. Ja el 1918 el club es va adherir a la campanya per l’Estatut posada en marxa per la Mancomunitat. Va ser llavors quan va passar de ser “un club de Catalunya a ser el club de Catalunya”, segons un article de La Veu de Catalunya. El 1922 Joan Gamper, durant la inauguració del camp de les Corts, va tancar l’acte amb les paraules “Fem pàtria, fem esport! I, per damunt de tot, que visqui el Barcelona”. L’estadi de les Corts, però, mai va tenir una estelada onejant a dalt d’un pal, malgrat que el Barça ha arribat a mostrar a la UEFA un esbós de la tribuna del camp fet pels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany i Juvé -aparegut al Butlletí Oficial del FC Barcelona el gener del 1922- que incloïa una estelada presidint la graderia coberta del projecte. L’estadi, clausurat durant la dictadura de Primo de Rivera el 1925 perquè els aficionats havien xiulat la Marxa reial, sí que va veure estelades durant els anys 30, però portades de manera individual per aficionats durant l’ascens electoral d’ERC, el partit del president Suñol i Garriga.

El fet de posar estelades en documents oficials o de posar una senyera a les Corts van ser desafiaments al govern central ja als anys 20. El 1922, quan s’inaugurava les Corts, el Celtic feia pujar a dalt d’un pal de Celtic Park la bandera del nou estat lliure d’Irlanda per primer cop. Ja des del 1892 el Celtic havia lluït al seu camp una bandera irlandesa -l’actual bandera neix el 1922, abans era una de color verd amb una arpa daurada al mig-. La bandera del 1922 va ser entregada pel nou govern de Dublín quan encara estava fresca la guerra d’independència irlandesa, acabada mesos abans. Va ser un desafiament a Londres. El 1952, quan la bandera ja estava molt vella, el primer ministre irlandès Éamon de Valera en va enviar una de nova, cosa que va provocar una queixa de la Federació Escocesa, que va arribar a demanar l’expulsió del Celtic de la lliga pel fet de tenir presidint el seu estadi una bandera que no era la britànica. El 1972 un jutge va tornar a demanar sancionar el Celtic per aquesta bandera, però el club mai va cedir i va guanyar el cas en demostrar que formava part de la seva identitat. Aquesta bandera encara hi és, al costat de l’escocesa i la pròpia del club. I segueix sense ser-hi la bandera britànica. En els partits de la Champions la UEFA sol demanar als clubs que també facin onejar la bandera del club visitant i del seu país. Quan el Barça ha visitat Celtic Park el club escocès ha posat la bandera espanyola però també una senyera catalana. Demà el Celtic podria rebre una sanció si la seva afició porta estelades. Però els seus aficionats ja van demostrar amb les palestines que no es rendeixen fàcilment.

stats