Publicitat
Publicitat

UN DAVANTER EN RATXA

Osvaldo, objectiu de molts clubs, assegura resultats sempre que marca

Els gols que valen punts

Un davanter necessita marcar gols. En aquest sentit, Osvaldo és un davanter prototípic, per l'ambició golejadora que exhibeix i la capacitat que té d'assumir el pes ofensiu de l'equip. Les estadístiques avalen aquesta personalitat agressiva de cara a porteria: ha marcat en dotze partits, i això ha donat 22 punts al seu equip. Excepte els darrers dos partits en què ha fet gol, contra l'Athletic a San Mamés i contra el Barça a Cornellà-El Prat, sempre que havia foradat la xarxa l'Espanyol havia sumat alguna cosa. Fins aquí podria semblar que Osvaldo és un davanter més. Però no. En molts altres detalls, és un punta diferent. Amb 24 anys, ha canviat de club en sis ocasions en les darreres cinc temporades: de l'Huracán argentí, va a Itàlia, on es passeja per l'Atalanta, Lecce, Fiorentina i Bolonya fins a aterrar a l'Espanyol.

Osvaldo és d'aquella classe de futbolistes que semblen no haver-se definit, encara. Que es mou bastant correctament en molts escenaris, que ofereix alternatives i, de tantes, acaba sent un jugador imprevisible. Sap ballar sol quan (tot) el seu equip defensa i (només) ell ataca. Pot buscar parella de dansa i marejar els rivals amb la seva fresca i jove mobilitat. I, si és fi de festa, troba en la multitud el seu espai de camuflatge per combinar, lluir-se des de lluny, per dins, sortir a rebre, oferir-se, estar actiu.

Només cal mirar els moviments i intencions que proposa Osvaldo per assimilar la classe de davanter que és. Cau intel·ligentment a banda, juga d'esquena i assisteix amb claredat, té contundència al remat sense perdre precisió, fixa bé els centrals, crea espais per a l'arribada de jugadors de segona línia, és potent en el joc aeri, busca rebre a l'espai però també al peu.

Agressiu i intens en el treball de pressió, potser l'assignatura que té pendent és canalitzar aquest excés de força, l'energia desbocada que el traeix de tant en tant, per evitar moltes targetes: 11 de grogues i una de vermella en 34 partits. Més d'una cada tres partits. Massa bagatge per a un davanter. El fa perdre massa jornades, li treu continuïtat.

Però, per damunt de tot, destaca pels seus gols. I és que sempre que marca, passa alguna cosa.Només els dos partits més recents trenquen l'estadística. Abans, cada gol era com a mínim un punt. 14 gols, 22 punts: quatre empats i sis victòries. En vuit partits va obrir la llauna, i en set va ser l'únic golejador de l'equip, assumint en total el pes del 40% dels gols de l'equip.

La seva ratxa actual (ha marcat en quatre dels darrers sis partits) no està passant desapercebuda. S'insinuen ofertes de la Premier League (Tottenham, Blackburn i Wigan), i un retorn al calcio amb la Juventus.