Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

El Llevant surt millor al primer temps i resisteix el poc perill dels visitants

Un gol de Caicedo tomba l'Espanyol

Els blanc-i-blaus van caure derrotats per la mínima al Ciutat de València contra un Llevant que va marcar el ritme del partit des de l'inici, tot i tenir menys la pilota. Li va costar reaccionar a l'Espanyol i, quan començava a fer-ho, va topar contra el potent Caicedo que, rematant una bona centrada de Valdo des de la dreta, va fer l'únic gol del matx. Els locals en van tenir prou d'aguantar el resultat mentre els periquitos movien de manera estèril la pilota, lluny de la porteria de Munúa.

Profunditat

Potser van ser les baixes que tenia l'equip, potser la inexperiència d'alguns futbolistes que ahir van jugar al Ciutat de València (Eric López i Víctor Álvarez van debutar amb 17 anys), o potser senzillament que el joc del Llevant va ser millor, sobretot a la primera meitat. No va ser, en termes estètics, el més vistós, però sí el futbol més perillós, el més profund. Caicedo, Juanlu i Valdo van agafar l'esquena una i una altra vegada a la defensa anticipada de l'Espanyol, que va patir corrent cap enrere.

Quan l'equip de Pochettino va trobar Verdú més enllà del cercle central, va atacar amb cert ordre. Però no podia evitar que, a la mínima que el Llevant robava la pilota, busqués la sortida ràpida dels seus davanters. Caicedo va ser un autèntic problema per a Amat i Galán, superats en la lluita cos a cos amb el 9 del Llevant. Seu va ser l'únic gol, després de l'enèsima acció en què es va anticipar a la defensa blanc-i-blava. La verticalitat dels homes de banda, Juanlu i Valdo, va servir per evidenciar que, defensivament, l'Espanyol no està en el seu millor moment. Fet comprensible, d'altra banda, si es té en compte que cap dels titulars ahir estarien en un teòric onze de gala pensat durant la pretemporada a Peralada.

Que l'equip no està en el seu millor moment físic és la sensació que es desprèn de la primera meitat. L'equip es va desplegar i replegar amb lentitud i en aquest entretemps, en aquesta transició, va ser millor el Llevant. Més intens, més fresc, més contundent. Això va transformar el partit en una anada i tornada difícil d'aguantar per a un Duscher que aviat va veure groga i va haver de contenir-se al tall i per a una defensa excessivament avançada que es veia obligada a fer carreres massa llargues a cada jugada. El partit trencat, obert, només val a l'Espanyol quan ataca amb alegria. I ahir, les curses les va fer sobretot en direcció a la porteria de Kameni i no al revés.

Només Álvaro va inquietar Munúa amb algun xut des de la distància. Luis García va estar desaparegut tot el partit i tampoc Callejón va poder lluir a la banda, ni tan sols quan Pochettino el va desplaçar a la dreta per jugar-se-la contra Del Horno. Sergio García, molt mòbil, ho intentava, però les cames tampoc li van respondre al badaloní, que va ensopegar en un parell de conduccions. En una acció fortuïta, a més, va acabar lesionat. Un nom més que s'afegirà a la llarga llista de baixes dels periquitos.

Cap ocasió de perill

El partit va acabar sense que l'Espanyol hagués tingut cap última oportunitat per empatar. Uns tímids xuts de Verdú a l'inici de la segona part van ser el poc bagatge ofensiu dels de Pochettino. Kameni va pujar a rematar l'última jugada, però tampoc així hi va haver opció d'empatar

El Llevant va jugar còmode els últims minuts de partit i va sumar tres punts que l'allunyen del descens. L'Espanyol seguirà en zona d'Europa League, una posició meritòria atès el joveníssim onze que va acabar ahir el partit.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT