Publicitat
Publicitat

Anàlisi tècnica

Mascherano va aportar equilibri defensiu i Bojan i Villa van obrir espais en atac

La bona gestió de l'espai dóna el triomf al Barça

El futbol és una qüestió de gestió del temps. A punt va estar el Getafe d'esgarrapar un empat del Camp Nou en un oportú esprint final, quan el Barça dormisquejava amb la pilota, relaxat, gronxant els madrilenys amb un rondo sense risc. Els de Guardiola havien intentat matar el partit amb un tercer gol fins al minut 70, però, veient que no arribava i que obrir el matx era perillós, es va optar per la via de la calma i la prudència, en un gest assenyat i madur dels culers.

Però el futbol també és, sobretot, un joc d'espais. En atac: crear-los, ocupar-los, aprofitar-los. En defensa: bàsicament es tracta d'ocupar-los racionalment, ajustant-se a les intencions rivals i a les debilitats pròpies.

Mascherano i la zona

Sobre aquest punt va treballar Guardiola, conscient que el Getafe buscaria fer mal a l'esquena de la parella de centrals formada per Piqué i Milito. El Barça podia ser vulnerable amb la defensa avançada sense la correcció d'Abidal. D'aquí que optés per fer jugar Mascherano, que abasta més terreny al tall que Busquets. Adriano, des del lateral esquerre, va ser menys ofensiu, pendent de tancar bé la banda quan Arizmendi busqués profunditat.

Així, com si fos un gest cronometrat, Piqué i Milito reculaven uns quants metres cada cop que el Getafe recuperava la pilota i la feia arribar a les botes de Parejo i Casquero. Els dos futbolistes de Míchel tenien l'ordre de buscar la cursa d'Albín, inicialment en punta, o la diagonal d'Arizmendi, escorat a la banda. Si la passada era llarga, Piqué i Milito anticipaven la jugada per interceptar amb certa comoditat. Contra la falta de velocitat, els culers van corregir-se la posició per estar a lloc molt abans que l'acció els cacés massa lents o massa lluny de Valdés. El porter del Barça, com sempre, va jugar molt atent a les ajudes, al límit de l'àrea, pendent de sortir tan bon punt Milito o Piqué fossin superats.

Si el Getafe, hàbil al toc, buscava superar la pressió a la pèrdua del Barça triangulant en curt, Mascherano ocupava aquesta zona interior i hi aportava equilibri. La intensitat defensiva dels davanters i la basculació enrere dels centrals van estirar el Barça més que altres dies i el recorregut de Mascherano va haver de lluir. Una altra vegada.

I Messi com a tercer creador

No és nou veure Messi venir a rebre per combinar amb Xavi i Iniesta al cercle central. Ahir ho va haver de fer amb més freqüència perquè el Getafe va taponar el joc interior dels petits del Barça i va optar per deixar lliure Messi sempre que rebés lluny de l'àrea. Bojan, tot i fer l'intent, no ofereix tanta combinació en curt com Pedro i la banda amb Alves no va generar tantes parets com els dies en què juga el canari. Per l'esquerra, Villa segueix lluint quan pot córrer en ruptura, però pateix quan es queda sense espais i ha d'associar-se.

Guardiola va aconseguir, però, que Bojan i Villa entenguessin que, malgrat que en algunes fases no poden participar directament del joc d'equip (amb 21 i 29 passades, respectivament, sumen menys tocs que Mascherano, que amb 70 és el tercer jugador amb menys participació), s'han de mantenir enganxats a la línia, aportant amplitud, donant aire al joc pel mig del Barça, per allà on Messi, Iniesta i Xavi fan de les seves. És el treball en equip.