Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Una gesta de campions

El Barça intentarà superar el Milan recuperant l'essència del seu joc ofensiu i sense obsessionar-se

El Barça fa anys que no ha aconseguit una gran remuntada, aquella èpica que es recorda després de molts i molts anys, per seguir viu a les grans competicions europees. Però, com bé assegurava el migcampista Xavi Hernández en una roda de premsa recent, cada generació de jugadors blaugranes té la seva gesta històrica i, per a ells, aquest vespre al Camp Nou contra el Milan en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions (20.45 hores, TV3 i La 1) arriba l'oportunitat d'aconseguir-la. "Aquesta generació no ha fet cap remuntada històrica i èpica i ens agradaria fer-ne una. Estem en deute amb l'afició", comentava Xavi. I és que al vestidor es veuen capaços d'aixecar el 2-0 contra el Milan que arrosseguen de l'anada a San Siro.

De fet, l'última remuntada històrica del Barça a Europa va ser l'any 2000 contra el Chelsea, quan als quarts de final de la Lliga de Campions el conjunt entrenat llavors per Louis van Gaal va haver de treballar de valent al Camp Nou per capgirar el 3-1 amb què va sortir de Stamford Brigde. Els gols de Figo, Dani, Kluivert i Rivaldo per partida doble van ser suficients per superar l'eliminatòria, tot i que va ser necessari arribar a la pròrroga (el marcador final va ser de 5-1).

De tots els jugadors que hi ha al Barça actualment, només dos van viure en primera persona aquell partit: Carles Puyol, que va ser titular al Camp Nou, i Xavi Hernández, que va viure el partit des de la banqueta (Pep Guardiola va jugar de titular). Però a banda d'ells dos, l'actual generació de futbolistes -que s'allarga des dels inicis de Frank Rijkaard a la banqueta, passant per Pep Guardiola i arribant a l'actualitat, amb Tito Vilanova i Jordi Roura- no ha aconseguit cap remuntada europea destacable.

Al vestidor blaugrana creuen que ha arribat el moment. Els jugadors i el cos tècnic saben que poden capgirar la situació. I un partit gran com aquest pot ajudar a fer créixer els ànims dels jugadors i canviar la dinàmica. "Tots hem de donar una miqueta més, des del primer fins a l'últim", apuntava Mascherano. "Hem de sortir des del minut 1 com si ens hi anés la vida. Poso la mà al foc que passarem l'eliminatòria", assegurava Iniesta. "Aquest equip, aquests jugadors i aquesta afició, quan hi ha partits tan importants com aquest, es creixen", recordava Cesc. Avui, doncs, el Camp Nou de les grans ocasions espera poder viure una altra nit màgica europea.

Cap fred i molt de joc

La grandesa de l'escenari i l'emoció de la cita ja no espanten. L'equip ha acumulat males experiències quan s'ha revolucionat en excés, quan, involuntàriament, ha canviat el seu estil serè per buscar el gol pel camí recte, oblidant els passos necessaris per a la base del joc. "Contra l'Inter ens vam obsessionar per entrar pel mig i no vam obrir prou les bandes", va reconèixer ahir Piqué en roda de premsa. Aprofitar l'amplada del Camp Nou, explotar les bandes per estirar el rival i fer circular la pilota amb agilitat és bàsic per derrotar un Milan que va viure massa tranquil a l'anada.

És una incògnita saber si l'equip italià repetirà el 4-3-3 de fa dues setmanes (la baixa de Pazzini fa més difícil aquesta aposta) o si sortirà amb el 4-4-2 en rombe que ha fet servir en altres enfrontaments contra els blaugranes. La velocitat d'El Shaarawi i Niang, a més de la potència i polivalència de Boateng, afegeixen confusió a les alternatives de Massimiliano Allegri, que es debat entre anar a buscar un gol que precipiti el Barça (hauria de marcar-ne quatre per passar) o resistir el setge confiant a no encaixar dos gols que forcin la pròrroga.

En el cas del Barça, tampoc se sap si s'assumiran riscos d'inici ni si se saltarà al camp amb una defensa de tres o de quatre. Roura i Vilanova podrien plantejar una opció mixta, amb Alves i Jordi Alba projectant-se més a l'atac per afegir arguments ofensius. A San Siro, l'amenaça italiana va limitar les incorporacions dels laterals, però aquest vespre s'haurà de ser més agressiu i ambiciós per fora. El fet que a l'anada no es tragués profit de la posició d'Iniesta a l'extrem esquerre sembla que descarta que es torni a repetir, i això afectaria Cesc, que perdria el lloc a l'onze titular en favor del manxec per dins. El seu lloc en banda se'l reparteixen Alexis, Villa o Tello, apostes més verticals i més pures. Entre ells i Pedro hauran de provocar esquerdes en la defensa rossonera per obrir espais a Messi, pràcticament invisible a Milà.

El Barça necessita connectar amb l'argentí a tres quarts de camp, fent-lo protagonista del final de les jugades, i alliberant-lo de l'inici, on pot ser providencial recuperar a temps Xavi, convocat tot i que no té l'alta mèdica. Si el Milan torna a aconseguir que Messi baixi a organitzar, el Barça serà més lent i menys rematador. En un dia de remuntada, en un dia de gols, Messi ha de trepitjar més l'àrea que el cercle central. Qui l'acompanyi al mig i a dalt serà determinant.