Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

La generació de directius del 2003

L'equip directiu que va assumir el poder del Barça a les eleccions del 2003 és el més potent de la història del club. L'instint líder de Laporta, l'experiència i els contactes de Sandro Rosell en l'univers futbol i el talent gestor de Ferran Soriano van trobar la sinergia perfecta per transformar un terreny més erm que el carxofer de Viladecans en la millor marca esportiva d'Europa. La sinergia va durar poc però la transformació encara genera beneficis ara. Malauradament, també han arribat fins als nostres dies les enemistats que van germinar en paral·lel a aquell procés de transformació i que ara convulsionen el dia a dia. O, dit d'una altra manera, el dia a dia entre partit i partit.

Sandro Rosell ha posat ordre. Està en procés d'esmenar el rumb econòmic del club que havia agafat un camí perillós en els últims anys del mandat anterior. De fet, la seva és la primera junta en molt temps que s'ha arremangat per atacar el deute estructural del Barça, més enllà de quadrar els números de cada mandat. Esportivament, ha deixat treballar la fórmula d'èxit de la fàbrica Guardiola, però institucionalment té problemes amb el retrovisor. L'enemistat manifesta que va forjar amb Laporta el fa aparèixer, de vegades, com un mandatari guiat per l'ànim de venjança, tot i que tingui els arguments a favor. I això mina la seva imatge.

Joan Laporta ha començat aquesta setmana una marató que durarà anys pels jutjats del país. No se'n veu el final. Ell i dos o tres homes de confiança (i l'exdirector general?) van fer i desfer als despatxos del poder blaugrana en l'últim any i mig del seu mandat. També és veritat que ningú li pot treure el mèrit de ser prou suïcida per triar Josep Guardiola per pilotar l'equip i de no vendre cracs amb l'objectiu d'evitar-se el tràngol de respondre pels seus balanços comptables amb una acció de responsabilitat.

Ferran Soriano és el tercer vèrtex del triangle del 2003. Avui no apareix a l'escenari però hi és. Va abandonar Laporta en un moment en què els resultats econòmics encara eren bons i apareix com a protagonista en els pitjors malsons del president Rosell, que el veu per tot arreu com a pare de totes les conspiracions. En silenci aprofita les connexions aèries amb el Brasil per carregar munició electoral.

Pensant en clau de futur, i si cal trencar el cercle virtuós i viciós que va engegar a rodar fa 8 anys, emergeix la figura de Guardiola. Molts el veuen de president per superar divisions. Al cap i a la fi Guardiola també surt a la foto del 2003 al costat de Lluís Bassat.