Publicitat
Publicitat

El gegant que viu a l'Everest

"Potser estava una mica nerviós, però volia jugar, encara que fos una estoneta". Aviat la frase farà deu anys. La va dir Messi després d'estrenar-se amb el primer equip, en l'amistós contra el Porto de Mourinho a Do Dragao. I resulta una joia per entendre el Leo d'avui: fins i tot el dia més assenyalat per a un futbolista, el del seu debut, en l'únic que pensava era a jugar. Una estoneta. "Geni -va definir l'escriptor Martín Caparrós- és aquell que fa com ningú alguna cosa que fa tothom". Però com es defineix qui, com Leo, ho fa cada dia? L'astre del Barça és un gegant que viu a l'Everest del futbol. Allà dalt, on és tan difícil arribar i molt més encara instal·lar-s'hi; allà on l'exigència roba l'oxigen i altres grans com Ronaldinho, Rivaldo, Figo i Zidane han aconseguit arribar un sol cop. Allà Messi hi viu des fa quatre anys. "I això va per llarg", diu Luis Suárez, primer Pilota d'Or blaugrana. "Leo i la seva generació encara són molt joves".

Però ni Messi aconsegueix la unanimitat al futbol. Si bé molts analistes ja el col·loquen a l'Olimp de la pilota, hi ha escèptics i detractors que assenyalen la piga de sempre: al geni li falta un Mundial. La seva relació carnal amb la Pilota d'Or, però, ve a dir el contrari. Només Messi l'ha guanyat sense ser campió mundial. Aquella vegada, fa dos anys, el futbol li va dir amb els vots de periodistes, seleccionadors i capitans que no calia, que era el millor sense necessitat d'aixecar la Copa del Món.

El millor… de tots? La irrupció del seu geni ha obligat a reobrir el debat. Només per això l'argentí s'ha guanyat ser-ne candidat. El tema revesteix una complexitat apassionant. ¿Pot aspirar al tron Pelé, candidat oficial de la FIFA, malgrat no haver contrastat el seu talent en una lliga estrangera? ¿Pot ser candidat Diego Maradona, geni en el calcio violent dels 80 però incapaç de brillar com a líder d'un gran equip com el Barça que va compartir amb Schuster? ¿Serveix Di Stéfano com a candidat malgrat tractar-se d'un altre futbol, tan diferent? I Cruyff, ¿un altre rei sense corona mundialista? No fa gaire un analista argentí recorria a l'evolució demogràfica del món al llarg de la història per subratllar la dificultat de ser avui el millor de tots. "Pelé -deia- va ser el millor de tots en un món de només 3 mil milions de persones. Leo és el millor d'un planeta de 7 mil milions".

Rei del seu temps, la quarta Pilota d'Or certifica una evolució imparable. Possiblement sigui això el que el diferencia dels déus del futbol. El talent és discontinu per definició, però no per a Messi. "I això que encara no ha arribat al seu cim. Hi arribarà d'aquí uns anys, quan s'acosti als trenta", vaticina Jorge Griffa, el guru del futbol base argentí.

Ahir va tornar a Zuric. Ho fa des del 2007. La primera vegada va assistir a la coronació de Kaká, més tard va veure com Pelé lliurava a Cristiano el premi màxim. Així fins que va arribar el seu moment. En cinc anys el món de la pilota ha canviat i Leo continua a dalt de tot. Invariable. Continua sent aquell que fa deu anys no s'aturava ni tan sols en els nervis del debut: només volia jugar. Una estoneta. D'allà fins a l'Everest, on el gegant es troba més còmode del que mai no ho ha estat ningú.