Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

El futbolista i el davanter

Cristiano és el vigent Bota d'Or (2011 i 2008), l'últim Pitxitxi (41 gols, rècord absolut de la història de la Lliga), l'actual màxim golejador del campionat (17 gols), posseïdor d'una Pilota d'Or (2008), guanyador d'una Champions (2008) i, segons una autodefinició recent, les persones li "tenen enveja per ser ric, guapo i gran jugador". La pàgina web del Reial Madrid sentencia: "Cristiano està considerat avui com un dels millors davanters del món".

No ho podia dir amb més encert. Cristiano és un dels millors. De fet, és el segon. Darrerament, a les gales de premis individuals és l'acompanyant del primer, del millor davanter del món, que es diu Lionel Messi. Sent dos anys més jove que el portuguès (24 i 26), l'argentí del planter del Barca ja ha guanyat dues Pilotes d'Or (2009 i 2010), està a punt de guanyar la tercera i ja ha aixecat tres Champions (una de les quals, per cert, en la final de Roma disputada contra el Manchester United on jugava Cristiano i en què Messi va marcar), i ha guanyat cinc Lligues, per tres del portuguès (totes a Anglaterra).

Cristiano és un davanter. Messi és un futbolista. Cristiano corre molt. Messi fa jugades impossibles. Cristiano és un atleta (els abdominals dels anuncis de calçotets Armani són de presa de xocolata) i Messi tenia un dèficit de creixement que el va obligar a suplir amb tècnica el que no podia fer amb el cos. L'un fa 1,86 i l'altre 1,69. Cristiano juga amb el coll de la samarreta aixecat. A Messi se li veu una samarreta interior per sota.

Messi no exterioritza els estats d'ànim i Cristiano és un llibre obert, que té dues posicions: o angoixa o supèrbia. Si no marca, s'enfada amb el món. Quan marca, espera que el món l'adori. Cristiano és un guanyador que tolera malament ser el segon de dos. I com que se li nota, allà on va li criden "Meeessi!" Si cap dels dos no afluixa, la seva rivalitat va camí de ser un Borg-McEnroe, que traduït vol dir un Nadal-Federer. Tenen més camps on continuar el seu duel: cap dels dos ha fet campiona la seva selecció absoluta.

A Cristiano li van posar Ronaldo pel president dels Estats Units Ronald Reagan i a Messi li van posar Lionel per Lionel Richie, el cantant de Say You, say Me. És cert que la història parla més de Reagan que de Richie, sobretot per allò de "Senyor Gorbatxov, tiri aquest mur", que no era una cançó precisament, sinó una necessitat, però esperem que aquesta sigui una extrapolació desafortunada.

El plat favorit de Cristiano és el bacallà a la brasa de la seva mare Dolores, i el de Messi, el pit de pollastre arrebossat amb salsa de tomàquet, també de la seva mare, Doña Celia.

Els madridistes pateixen cada cop que Xavi o Iniesta agafen la pilota i els culers s'esgarrifen cada vegada que Pepe entra al tall, però els dos jugadors que més por desperten entre les aficions contràries són Messi i Cristiano Ronaldo. I em fa l'efecte que si deixessin triar als aficionats qui voldrien tenir al seu equip, Cristiano Ronaldo seria, també en això, el segon de dos.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT