Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Els jugadors afronten dates de Lliga, Copa i partits de seleccions en dues setmanes

El futbol que passarà a la història

Imaginem-nos per un moment un jugador del Barça. És de matinada, acaba d'arribar a casa, ve de Bilbao i li costa dormir perquè les pulsacions no baixen. El partit ha estat de referència, d'aquells que es recordaran quan passin els anys. Imaginem-nos el mateix futbolista, el mateix escenari, però situem-ho just després del 8-0 contra l'Osasuna de la quarta jornada. O compliquem-ho i intentem pensar en algun jugador del Madrid posant-se al llit després de veure el partit de San Mamés per televisió el dia que ha golejat el pobre Osasuna a l'hora del vermut. Impossible confirmar-ho però la meva aposta és que el primer dels tres personatges que hem plantejat és el que dorm més satisfet quan aconsegueix calmar l'excitació.

Des d'una perspectiva resultadista i de vol baix el Barça -en un pols tan ajustat amb el Madrid- s'ha complicat la vida en deixar-se dos punts a Bilbao. Un punt de vista general i estrictament futbolístic valora l'espectacle que vam viure diumenge a San Mamés com un argument que legitima l'aposta i el model més enllà de resultats. Cadascú s'aproxima a la realitat des del prisma que vol, però, pel que sembla, els jugadors s'han agafat a la segona lectura. L'emoció sincera post partit de Guardiola i el terme "partidàs" que ahir va fer servir Xavi en són la prova.

A curt termini el Barça ha de reaccionar per gestionar la persecució al Madrid. En aquest sentit, la supèrbia que ja s'ha instal·lat a l'entorn de Mourinho (que segueix tranquil) pot servir d'estímul per a un grup, el del Barça, que ja ho ha guanyat tot. El cas és que pot embarcar-se en aquesta aventura amb la tranquil·litat que no ha generat dubtes quan se li han escapat punts, amb l'única excepció de l'empat a Anoeta. Sempre competint. Sempre reconeixibles. Hi ha una reflexió dolorosa per als interessos madridistes. Van golejar amb facilitat però fins i tot els xinesos deuen parlar més de l'espectacular batalla futbolística de San Mamés que del partit que els van oferir en horari asiàtic.

Antonio Salieri era el músic del moment a la Viena imperial de finals del segle XVIII. A banda d'habilitats musicals una de les seves virtuts era moure's bé en els passadissos del poder de l'Imperi i acostar-se als poderosos per obtenir reconeixement social. Només va tenir un problema: ser contemporani d'un geni com Mozart. Al final del dia, a l'hora d'anar a dormir, quan encara se sentia l'eco dels aplaudiments de l'última estrena, sol a casa, a Salieri li costava dormir perquè sabia que la història no el recordaria a ell.