Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

El futbol guanya les clavegueres

Punt final a l'agonia inútil de les seleccions. Punt final a quinze dies inaguantables, que han servit perquè l'atenció mediàtica s'hagi centrat en la particular guerra civil que castiga el club des de fa temps. Punt final a quinze dies d'indigència futbolística, on tan sols podíem veure la còpia de l'invent: la selecció espanyola com a simple succedani de l'obra mestra de Guardiola.

Ahir va tornar el futbol de veritat, i malgrat no ser res de l'altre món, el partit va tenir l'emoció del retrobament amb l'invent original. I per si algú havia oblidat que la gran diferència entre el Barça i la roja es diu Lionel Messi, una delicadíssima i suau obra d'orfebreria entre l'argentí i Andrés Iniesta, teixida meravellosament en tres tocs entre un bosc de cames, va acabar amb els dubtes que havia generat una arrencada de partit massa freda, i condicionada per la lesió de Gerard Piqué, lesió que va arribar, ves quina casualitat, després d'un partit internacional.

Malgrat el resultat, el partit va ser pla i poc atractiu justament per culpa de les seleccions: l'equip se sabia una mica debilitat, i va decidir acabar amb el Racing de Santander simplement amb unes quantes accelerades. No hi havia continuïtat, i els gols van ser tres illes enmig d'un oceà de tedi. La resta eren tan sols detalls de Messi i d'un Iniesta que es troba en un moment sublim: tots dos alegraven la vista de tant en tant amb un túnel, un dríbling o un eslàlom màgic, però poca cosa més. Tot plegat es jugava enmig d'un Camp Nou avorrit i d'un silenci a l'estadi colossal, només trencat molt de tant en tant per un "ooh" d'admiració dels espectadors al detall corresponent.

El partit va servir almenys per posar sobre la taula un debat fascinant: com és possible que a l'equip més ofensiu de la història no li xiulin mai cap penal? La resposta no la sap ningú: el que sí que sabem és que l'última vegada que li van xiular un penal al Barça era encara a la temporada 2010-2011.

Torna la pilota

El partit d'ahir, més enllà dels tres punts, té la virtut d'haver tornat la pilota al primer pla de l'actualitat. Cada arrencada d'Iniesta servia per tornar a l'alegria de tornar a parlar només de futbol.

En aquesta aturada, hem sabut amb esgarrifança que l'anterior president del Barça va guanyar deu milions d'euros amb un negoci a l'Uzbekistan, i hem assistit a un reguitzell d'informacions filtrades directament per la directiva actual, que sembla més interessada a venjar-se del passat que a construir el futur. Preguem perquè la pilota ens redimeixi de tota aquesta porqueria. Almenys ahir a la nit el futbol va guanyar les clavegueres.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT