El futbol base com a ham per exportar l’Espanyol al món

BarcelonaEls Emirats Àrabs, Algèria, el Japó, els Estats Units i la Xina. Per començar, cinc indrets estratègics, de tres continents diferents, que formen part de l’estratègia d’internacionalització de l’Espanyol. El club blanc-i-blau vol expandir la seva marca al món. I no de qualsevol manera, sinó a través d’un dels seus principals punts forts, el treball amb el futbol base. Els èxits assolits al planter blanc-i-blau són l’ham perfecte per captar l’atenció d’aficionats i empreses interessades en vincular els seus camins amb un club que vol ser conegut arreu.

Si a Catalunya ja ha implantat la seva metodologia gràcies a l’escola de la Ciutat Esportiva Dani Jarque, inaugurada el 2003 -i plena des del 2008, amb 650 places- i a fins a deu escoles i campus repartides pel territori, el club presidit per Chen Yansheng es prepara per consolidar la seva aposta més enllà de les fronteres nacionals. El primer pas el va donar l’entitat el 2014 a Ajman, un dels Emirats més petits. El setembre passat, s’obria camí a Alger, i a partir del proper estiu serà el torn d’Urawa, al Japó, on el club ja hi havia realitzat algun campus, i dels Estats Units. Posteriorment, desembarcarà a la Xina, on hi haurà la joia de la corona pel que fa a acadèmies espanyolistes. Totes elles funcionen igual que l’escola de Sant Adrià, però en canvia la denominació.

Què busca, però, l’Espanyol amb aquestes acadèmies internacionals? Ho resumeix a l’ARA el director de les mateixes, l’Eloy Pérez: “El projecte té quatre potes: expandir la marca, que sigui coneguda pel món; que molta gent porti la samarreta i s’identifiqui amb els colors i el club; que algun jugador arribi al primer equip i, també, que serveixi com a suport econòmic per l’empresa esportiva”. El pla, per tant, va molt més enllà de limitar-se a produir jugadors que, algun dia, potser arribin a jugar al planter o al primer equip espanyolista. “El talent està per tot arreu, només s’ha de detectar i potenciar”, afegeix l’exjugador. La normativa FIFA, que impedeix fitxar menors de 18 anys extracomunitaris, en dificulta la incorporació, però això no frena una iniciativa amb la qual l’Espanyol vol posar-se a l’alçada de la resta d’equips punters al continent. Els llocs on s’establirà són nínxols d’un mercat força saturat que, però, encara accepta nouvinguts. “Intentem establir-nos en llocs on no hi siguin els grans equips”, puntualitza Pérez, per bé que sap que, allà on vagin, hi trobaran competència.

Algèria, un país proteccionista

Només a Ajman, la capital de l’emirat que porta el mateix nom, ja hi són clubs com el Milan, el Feyenoord o l’Olympique de Marsella, que competeixen amb acadèmies com la de l’Espanyol per captar als nens amb prou poder adquisitiu com per poder pagar el que costen. “L’acadèmia no és oberta a tothom, hi juguen nens que paguen, encara que el proper any volem tenir jugadors becats, ja que habitualment els nens amb menys recursos que es passen el dia al carrer són els que acostumen a tenir més talent”, explica l’Albert Saus, coordinador de l’RCDE Academie Algerie, on ja hi juguen uns 318 nens. 130 nens i tècnics d'aquesta mateixa acadèmia han visitat la Ciutat Esportiva Dani Jarque, on entrenaran i jugaran contra equips de les categories inferiors de l'Espanyol, i veuran el partit del primer equip contra el Betis.

L’objectiu que li ha marcat el club a Saus és clar: “Assolir el màxim nombre de jugadors possibles, a nivell local, perquè treballin sota la metodologia de l’Espanyol”. A les acadèmies espanyolistes es posa especial èmfasi en la formació com a persona, per davant fins i tot de la de futbolista: s’explica als nens que la majoria no viuran del futbol, pel que ha de poder tenir alternatives. “No hem de guanyar res allà, és cert que hem de donar bona imatge i tenir el nostre estil, i la nostra idea de joc”, reprèn un Saus reticent a pressionar els jugadors per exigir-los resultats. El proper pas, començar a treballar també el futbol femení, una petició que han rebut dels mateixos pares de la zona.

Algèria és un mercat desconegut pel futbol espanyol, però la seva proximitat -menys de 300 quilòmetres- el fa atractiu per un Espanyol que s’hi està consolidant. “Hi ha molt talent allà. A vegades estem més a prop de països com Noruega o Finlàndia, quan Algèria està al costat. Són mediterranis, a priori més similars i propers que nosaltres”, aporta Pérez, que considera clau canviar una mirada “que sempre va al nord” per una altra que miri en “360 graus”. Argèlia, però, no és un país senzill. A diferència del Marroc, no és suficient el passaport, i exigeix visats i una documentació més complexa. “Els algerians són talentosos, però molts es perden pel camí, que és turbulent i no es cuida”, adverteix Saus, que menciona casos de jugadors exitosos com Mahrez, Feghouli, que tot i ser algerians, s’han criat futbolísticament a l’estranger. Només quatre de la selecció actual, entre els quals Slimani, són formats al seu país. “No és que el futbol formatiu estigui abandonat, però si que s’hi presta poca atenció”, segueix Saus, que aposta per la “paciència” i per “treballar l’entorn” amb valors per tal de remar tots en la mateixa direcció. L’ideal, explica el responsable de l’Acadèmia d’Alger, és “fer un seguiment de diversos anys que permeti, un dia, portar als jugadors a Catalunya”. D’aquesta forma, el jugador entén què és l’Espanyol i la seva idea de club, i no es perdria ni el seu talent ni el treball fet a l’acadèmia.

El treball ben fet és la millor publicitat

La idea del club és que aquesta i la resta d’acadèmies que vagi obrint tinguin la possibilitat de seleccionar als dos millors jugadors i, al final de temporada, portar-los a fer una prova a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. Al no ser nens seleccionats per les seves aptituds futbolístiques, però, molt pocs aconseguiran reunir el nivell mínim exigit. “Potser ens serà difícil triar-ne un o dos, a final de curs ho decidirem”, sentencia Saus. Com ell, Yeray Rodríguez procura que la Quattro Academy Espanyol, que va néixer fruït d’una col·laboració amb el xeic Abdul Aziz Bin Humaid Al Nuaimi, sigui un referent a la zona. Els anys 2016 i 2017 ha estat designada com la millor acadèmia de futbol dels Emirats Àrabs, una senyal de la feina ben feta. Un altre indicador és que molts clubs locals els prenen els nens que destaquen, sovint sense ni tan sols consultar, parlant directament amb el jugador. “

A través de la formació amb la metodologia de l’Espanyol, està aconseguint que, en aquesta zona de l’Orient Mitjà ja es comenci a posar al mapa el club blanc-i-blau: “El nom de Quique Sánchez Flores sona perquè va entrenar-hi, i ara el nom del club ja sona amb pes entre els més de 40 clubs europeus amb acadèmies similars als emirats. “En els últims dos mesos ens han pres a 12 jugadors. Fins i tot venen a buscar entrenadors”, lamenta Rodríguez, que ho considera com una conseqüència al treball ben fet: “La diferència respecte fa uns anys és que ara tothom parla de l’Espanyol”. Competeixen contra altres acadèmies i, en menor mesura, juguen amistosos contra clubs. No ho fan tot el que voldrien, però, per amagar als seus propis jugadors dels 'scouters' dels rivals.

Yeray defensa que l’acadèmia que coordina “no és tant de màrqueting com les altres”, i reivindica el creixement que han experimentat en els darrers tres anys. Actualment superen els 200 nens inscrits, una meitat de locals, l’altra meitat de fills d’immigrants de l’Índia, l’Iraq, l’Iran o Síria, i només dos d’europeus. Aquí radica una de les principals diferències amb la resta d’acadèmies, que compten amb una participació molt més nombrosa d’europeus en un país on, de sis milions de persones, només un el constitueixen ciutadans locals. Els diners, però, fa que el seu compromís no sempre sigui l'esperat: “Porten una vida diferent a la nostra. Viuen el dia a dia, són més indisciplinats, i si un dia plou, tenen un examen o festa, com els divendres, poden preferir no venir”. La tasca de l’equip del Yeray, per tant, va més enllà d’implementar la metodologia a la gespa. “Nens de 12 anys van amb un iPhone 6, tenen de tot perquè els seus pares són rics, pel que el seu sacrifici no és tant gran”, completa.

Als Emirats, l’Espanyol també intenta treballar cuidar l’entorn, encara que en aquest cas tampoc presenti unes condicions òptimes. “Malgrat hi ha potencial, hi ha indisciplina i els costa acceptar el compromís. A més, el seu joc és més individual que tàctic”, assegura Yeray quan se li pregunta per si creu possible exportar aviat alguna prometedora generació cap a Catalunya. “Pot ser que no n’arribi cap”, se sincera. Aquest no seria, de totes formes, cap problema per un Espanyol que, als pares dels nens d’aquests països, els ensenya la història del club i, especialment, els resultats recents de les categories inferiors, que mostren una superioritat blanc-i-blava respecte el Barça. “Tenim darrere una marca potent de futbol base, però no tothom ho coneix”, explica Saus, l’encarregat de vendre l’Espanyol a un territori que desconeixia per complet el club. “De Barcelona ets, com el Barça? -li pregunten sovint a Saus-. No, som l’Espanyol de 'Barcelone' -ho pronuncien en francès-”, relata. “Que es coneixi l’Espanyol és una inversió a llarg termini, ara la gent ja respecta i valora el club, i els nens de l’acadèmia coneixen la història i veuen junts els partits”, comenta Rodríguez. De la Peña, Tamudo o, sobretot, Tommy N’Kono, sonen cada cop més a Algèria, on, com en la resta d’escoles, busquen que els jugadors “tinguin una vinculació directa amb Barcelona i Catalunya”. Un lligam esportiu i cultural que es veurà alimentat quan, aquest cap de setmana, nens de l’acadèmia algeriana visitin la Ciutat Esportiva i acudeixin a Cornellà a veure el primer equip blanc-i-blau jugar contra el Betis.

Fidelitzen als nens i, sobretot, popularitzen la marca al territori. Mentre busca responsables per dirigir l’acadèmia del Japó, i estructura “una acadèmia molt potent que sigui la base de tota Àsia” a la Xina, l’Espanyol segueix un talent futbolístic que, potser, pot arribar algun dia al primer equip. “Per què un noi d’Argel, Ajman o Otawa no pot ser el proper Jordi Lardín en el futur?”, es pregunta Eloy Pérez.