Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

La frustració de Cristiano

M’agrada molt la definició que fa el diccionari de la paraula frustració : “Estat del que resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances”. Sobretot per aquest detall de “creu que li correspon”. Només falta que al diccionari hi posin la foto de Cristiano Ronaldo. Perquè n’és el clar exemple.

No descobreixo res si dic que Cristiano Ronaldo és un futbolista que lluita pels seus èxits personals. Quan diu que és el millor jugador del món, el pitjor de tot és que realment s’ho creu. N’està convençut. I a aquesta ment, privilegiada per al futbol però obtusa per a la realitat, no li entra que un jugador amb el seu talent sigui incapaç de fer un gol a una broma d’equip de Lliga de Campions com és el Legia de Varsòvia. O explica que celebrés el sisè gol al camp del Betis amb una eufòria desmesurada i exagerada.

Normalment la frustració és habitual en Cristiano quan veu que no marca, guanyi o perdi el seu equip. Però encara es veu més augmentada quan s’acosta aquesta fase de l’any. No de la temporada, sinó de l’any natural. S’acosta el 20 de novembre -20-N, curiosa data-, dia en què finalitzaran les votacions per a la Pilota d’Or. En un any on, a més, s’han separat France Football i la FIFA, i el guardó -la Pilota d’Or- torna a tenir el protagonisme dels vots dels periodistes. I alerta perquè aquí viurem, altre cop, un grandiós debat. Perquè l’altre guardó, el FIFA World Player, el votaran els entrenadors i capitans de totes les seleccions del món. Professionals del futbol contra periodistes. ¿Coincidiran en el veredicte final?

El que és obvi és que la memòria és curta i els fets més recents són els que tenim més frescos. Cristiano Ronaldo va guanyar la Champions i l’Eurocopa però tampoc ho va fer de manera clarament decisiva i brillant. I aquest inici de temporada està sent bastant gris per al portuguès. Leo Messi va fallar un dels penals de la final de la Copa Amèrica Centenari contra Xile i ha començat la temporada lesionat. Però les últimes opcions se les disputen aquests dies en el millor aparador possible, la Lliga de Campions. Leo Messi té un doble duel amb el Manchester City on es podrà lluir i marcar diferències. Ronaldo es veu les cares amb un rival clarament inferior, com són els polonesos.

Perquè en una cosa coincideixen aquests dos cracs: els fa il·lusió guanyar aquests premis individuals. Però mentre el portuguès s’enfada quan ell no marca i no és protagonista, l’argentí ha après que també es pot ser el millor del món donant gols per ajudar a guanyar títols amb el teu equip. Per això un es frustra i l’altre somriu.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT