L'EMIRAT APOSTA FORT PEL FUTBOL
Esports 25/02/2011

Per fortuna o per desgràcia, Qatar no és Bahrain

L'estat de Bahrain viu una crisi política similar a la que viuen altres països àrabs. Qatar, però, no té aquests problemes i cada dia que passa aposta més fort per l'esport. I el Barça forma part dels plans.

Toni Padilla
4 min
L'AMBICIÓ VIU A QATAR L'emir de Qatar, Hamad bin Khalifa al-Thani, amb la copa del món, la seva dona  i el president de la FIFA Joseph Blatter.

Barcelona.132 quilòmetres separen els estats de Qatar i Bahrain. 132 quilòmetres d'aigües del golf Pèrsic riques en gas i petroli al substrat. 132 quilòmetres que separen un estat, Bahrain, que aquests dies ha vist morts i tancs al carrer, i un altre, Qatar, on les principals notícies aquests dies són un dels principals torneigs de tenis femení, els entrenaments de motociclisme al seu luxós circuit i la notícia sobre l'interès de la família reial de Qatar per comprar el Manchester United.

Si la situació de Bahrain encara és complicada, Qatar viu dies tranquils malgrat que al seu voltant hi ha molta inestabilitat. Per uns dies, no s'ha parlat gaire de Qatar, tan protagonista quan va signar el contracte de patrocini amb el Barça. Contracte que segons l'actual junta directiva era clau per a l'economia del club blaugrana.

Tranquil·litat al Barça

L'empresa Qatar Sports Investment pagarà 30 milions d'euros a l'any a partir de la pròxima temporada a canvi de posar publicitat de la Fundació Qatar a la samarreta del club. A més, hi ha altres fonts d'ingressos entre el club i l'emirat de Qatar. Perquè qui posa els diners, en el fons, és la família reial de Qatar.

Si l'emirat visqués una situació similar a la dels seus veïns de Bahrain, doncs, el Barça podria tenir motius per estar preocupat, perquè aquest estat ha esdevingut una de les principals fonts d'ingressos de l'entitat. A dins de la junta directiva, però, es viu amb absoluta tranquil·litat, ja que Qatar s'ha convertit en un dels pocs estats de la zona sense notícies preocupants. Així, si fins i tot l'Aràbia Saudita ha fet moviments polítics per evitar mals majors, a Qatar la presència de la cadena de televisió Al-Jazira (fundada per la família reial) ha reforçat el paper de l'estat com a valedor dels ideals que reivindiquen els manifestants. A més, a Qatar, a diferència de Bahrain, no hi ha una marcada divisió entre ciutadans de confessió sunnita i xiïta. Dins del Barça, doncs, hi ha satisfacció perquè Qatar no ha resultat esquitxat per aquest procés de revolta i fins i tot queda reforçat com una illa de normalitat en una zona amb problemes.

Agermanats amb el United?

Si a altres estats es parla de política, a Qatar la gran notícia d'aquests dies és el suposat interès de la família reial per comprar el Manchester United. Amb la família nord-americana Glazer, propietària del club anglès, vivint amb la constant oposició dels aficionats dels red devils , l'emir Hamad bin Khalifa al-Thani hauria posat els ulls en un dels clubs més populars del món pel seu pes en el mercat asiàtic.

Segons han informat diferents rotatius anglesos, la família reial de Qatar estaria disposada a pagar fins a 2.000 milions d'euros per aconseguir el United. Malgrat que els Glazer han fet un comunicat en què afirmen que el club no està en venda, fa temps que l'estat de Qatar vol aconseguir introduir-se com sigui en els millors mercats, i dins del món del futbol, clubs com el United i el Barça són els millors mercats.

L'objectiu de la família reial de Qatar és reforçar la seva presència mediàtica arreu del món per facilitar els seus negocis i, com afirma el professor d'economia d'Esade Javier Santiso, cada cop serà més normal veure com inversions d'economies emergents com les del golf Pèrsic aconsegueixen el control de grans clubs de futbol o en són els patrocinadors: "Els fons sobirans i les multinacionals emergents inverteixen també en el món de l'esport i del futbol en particular".

Abu Dhabi i Dubai, els dos principals emirats de l'Unió dels Emirats Àrabs, van picar primer quan la família reial d'Abu Dhabi va adquirir el Manchester City. Dubai va intentar-ho amb el Liverpool i el Newcastle abans de tenir la crisi del 2008, que els va afectar molt més que a Qatar, que ha vist reforçada la seva posició i ha passat a la contra per tenir el domini dels millors mercats per davant dels seus veïns.

El contracte publicitari amb el Barça ha reforçat molt la imatge d'un estat ara mateix molt estable. I amb el paper d'Al-Jazira reforçant la seva imatge com a valedor dels valors que reivindiquen els manifestants, Qatar aspira a sortir encara més reforçat com a líder econòmic de la zona. I el Barça i el Manchester United són dues plataformes de les quals Qatar es pot servir.

Així, des de l'emirat de Qatar ja es treballa com poder explotar al màxim l'acord amb el Barça. Un dels punts forts serà poder portar el Barça a l'emirat, tot i que aquests partits amistosos -inclosos per contracte, però no obligatòriament a Qatar- es volen fer coincidir amb el principal programa de promoció de l'estat: el Mundial de futbol del 2022.

El somni de Guardiola

La millor manera de donar a conèixer Qatar serà el Mundial del 2022. La família reial vol que aquest Mundial sigui perfecte i presenti a tot el món l'eficàcia organitzativa d'un esta capaç de tenir les estructures més modernes. I per tal d'anar preparant el camí, la seva idea es poder anar portant els millors equips a territori de Qatar, com ja van fer en el seu moment amb les seleccions del Brasil i Anglaterra.

Qatar ja va demanar a Pep Guardiola que fos una de les imatges de promoció de la candidatura, ja que el tècnic del Barça havia jugat a la lliga local. I diferents mitjans de Qatar fins i tot informen que el somni de l'emir és fitxar Guardiola com a seleccionador pel 2022. Qatar trepitja fort. I el Barça s'ha convertit en una de les seves eines.

stats