Publicitat
Publicitat

FOT-LI POU

A foc lent

Jugar un partit important amb onze futbolistes formats a les categories inferiors del club era un somni que feia un munt d'anys que molts perseguien. La culminació del model basat en la confiança absoluta en la gent de la casa havia de ser una alineació formada íntegrament per jugadors de La Masia. Però aquest onze no havia de ser forçat. En el fons la pretensió de tots els que han treballat al planter del Barça era que un dia un entrenador decidís que la millor alineació possible per guanyar un partit era la formada per onze jugadors de casa. No es tractava de jugar amb gent de La Masia perquè sí, per romanticisme, per donar una imatge determinada o per satisfer les passions dels aficionats, no, l'equip havia de ser conseqüència del nivell dels futbolistes, havia de ser la derivació d'una decisió basada en criteris professionals. I així ha estat. Quan Tito Vilanova va substituir Alves per Montoya, el somni es va fer realitat d'una manera natural. Ningú no ha forçat la situació.

Després d'anys i anys de picar pedra per defensar una manera de treballar amb el planter i després de la feina a la banqueta del primer equip d'uns quants entrenadors (a més d'un segurament li va agafar una arítmia quan Xavi es va recordar de Van Gaal) que van confiar en la gent de la casa, el Barça ha aconseguit que tot el barcelonisme hagi entès que aquest és l'únic camí vàlid per aspirar a ser sempre un equip amb opcions de guanyar-ho tot. Per lluitar contra els petrodòlars, contra els milionaris de l'est, contra els diners infinits que per art de màgia permeten al Madrid fitxar i fitxat i fitxar, el Barça té l'arma del planter. El projecte del Barça és revolucionari. En una societat que té pressa per gairebé tot, en un món en què sembla que totes les accions han de tenir un efecte com més immediat millor, en un context en què el curt termini s'ho empassa tot, en un sector en què els resultats han de ser bons ara i aquí, el Barça ha defensat una manera de treballar que només podia donar rèdits a molt llarg termini. El Barça ha pensat estratègicament i gràcies a això ara té una salut esportiva insuperable. Però ens equivocaríem si penséssim que només amb els jugadors de La Masia el Barça pot ser el Barça. Els Mascherano, Alves, Villa i companyia ara, com els Koeman, Ronaldinho i Eto'o abans, han estat fonamentals per reforçar la institució i per permetre-li construir amb paciència el millor futbol base de la història d'aquest esport, l'únic que subministra al primer equip desenes de jugadors mundialment reconeguts. El Barça, des del dia que va néixer, ha mirat cap enfora per buscar el talent que no tenia a casa i així ha de continuar sent.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF