Esports 16/12/2011

El fluix Al-Sadd regala 90 minuts d'atac i gol

Natalia Arroyo
2 min

No era un partit fàcil. No ho era perquè l'Al-Sadd era tan inferior al Barça que era difícil trobar el ritme, el to i la intenció adequada. La complexitat del duel va ser justament tenir la capacitat de prendre-se'l seriosament. De no desordenar-se ni badallar durant l'atac i gol de 90 minuts. D'entrenar-se per a la final de diumenge amb el Santos, i de fer-ho des del respecte al rival i des d'un exercici de professionalitat absolut i exemplar. Fins i tot després d'encaixar trepitjades salvatges.

Guardiola va apostar per un dibuix similar al que va utilitzar contra el Madrid al Bernabéu. Els blaugranes van sortir amb un punta clar, Villa (i després Alexis), que ocupava l'eix de l'atac. Per darrere, Adriano es va moure per la dreta, Pedro per l'esquerra i Messi entre línies, passejant per terra de ningú en busca de forats per on regalar assistències o inventar eslàloms. Iniesta i Thiago, interiors, van acompanyar els atacs, arribant a zona de remat. Keita, Mascherano i Puyol van ser els escuts, pacients i disciplinats, de tota l'artilleria ofensiva, que rebia les ajudes d'un Abidal inquiet que, de tant en tant, corria la banda per desdoblar-se amb Pedro. Sempre intens i compromès, el Barça va pressionar com sempre i va moure la pilota amb elegància i ambició.

L'Al-Sadd es va tancar en un 5-4-1 totalment passiu i inofensiu. Ni per qualitat ni per plantejament, els qatarians no van generar perill. A un ritme de màxim dos tocs, el Barça va intentar conduir el partit a una velocitat vertical, sense caure en la comoditat d'una possessió excessivament horitzontal. Curt i estret, l'Al-Sadd va resistir en la desesperant tasca de córrer i córrer sense olorar la pilota, propietat total del Barça.

Era tanta la comoditat dels blaugranes que fins i tot es va veure Abidal fent parets amb Iniesta a la frontal de l'àrea i combinant amb Messi al córner contrari, per la dreta.

Amb tot perdut ja, el conjunt qatarià va sortir més agressiu al segon temps, fet que va condicionar que el joc del Barça se centrés a no desgastar-se gaire i evitar lesions. El primer repte va ser fàcil d'assolir, però no el tercer. I és que el Barça va sortir amb massa ferits d'una guerra molt poc competida.

stats