EL CAMPIÓ D'EUROPA BUSCA REFORÇOS
Esports 04/06/2011

El fitxatge prioritari té nom: Cesc

Toni Padilla
4 min
Jugador clau Cesc Fàbregas passant  per davant de l'escut del  FC Barcelona.

Just pocs dies després de ser escollit president del Barça, Sandro Rosell va volar fins a Johannesburg acompanyat dels directius Josep Maria Bartomeu i Carles Vilarrubí. Encara cansats pel procés electoral, els nous dirigents del club van intentar negociar el fitxatge de Cesc Fàbregas amb els directius de l'Arsenal que també eren a Sud-àfrica per veure el Mundial. Arsène Wenger també hi era, a Sud-àfrica, però el club gunner va evitar la negociació oberta.

Rosell ja havia parlat llavors amb Guardiola, que li havia dit que el fitxatge de Cesc Fàbregas era necessari. El català de l'Arsenal pot ocupar tots els llocs de l'auca al centre del camp -va debutar a la Premier com a mig centre defensiu a l'estil de Busquets, per davant dels centrals-, de manera que es pot convertir en una peça clau per tenir sempre garanties a la gespa falti qui falti. Les negociacions amb l'Arsenal, però, no eren fàcils. Joan Laporta ja havia mantingut aquesta mateixa conversa amb Guardiola i ja havia volgut fitxar Cesc. Va deixar com a herència Villa i volia acomiadar-se de la presidència amb el fitxatge del jugador d'Arenys. Però l'Arsenal no va acceptar l'oferta presentada per Laporta, de 32 milions d'euros.

És més, el club anglès va demanar públicament que el Barça deixés de parlar obertament del fitxatge del jugador, ja que no hi havia res per negociar. Amb la premsa catalana burxant un cop i un altre l'equip del nord de Londres, Rosell va aterrar en un club mal posicionat per fitxar Cesc ràpidament. A Sud-àfrica, doncs, Rosell va optar per una cursa de llarga distància.

Vint-i-quatre hores abans del gol d'Iniesta que va donar a Espanya el Mundial, Bartomeu i Vilarrubí van tenir una trobada amb la premsa que cobreix la informació del Barça que era a Sud-àfrica en un cafè d'un hotel del barri residencial de Sandton, a Johannesburg. Allà van demanar als periodistes que intentessin evitar parlar al màxim d'aquest afer. Que deixessin de fer preguntes sobre Cesc a les rodes de premsa, per calmar les aigües i per permetre al club treballar amb més tranquil·litat. El problema és que els primers que no van callar van ser els jugadors del primer equip, que fins i tot van posar a Cesc una samarreta del Barça durant la celebració del Mundial, com van fer Piqué i Puyol.

Tercer assalt pel jugador

Un any més tard, amb la primera Lliga de Campions de Rosell presidint l'escena, Guardiola ha insistit: vol Cesc. El tècnic de Santpedor, meticulós i perfeccionista, ha demanat al club una sèrie de fitxatges per reforçar la plantilla, ja que és conscient que el Madrid, malgrat que suma tres anys de derrotes, segueix reforçant-se cada estiu. I el repte per al Barça encara és més gran. Guardiola vol una plantilla més forta i el primer nom de la llista és Cesc. També vol dos homes ofensius i un defensa, però el primer nom sempre és el del jugador format a La Masia. Vol que el tercer assalt per fitxar Cesc no fracassi, a diferència dels dos anteriors.

Rosell sap perfectament que ara mateix la clau de tot plegat és Guardiola. Cal tenir content un tècnic que renova amb contractes curts i vol sentir-se bé allà on es deixa l'esquena. I després de tres anys tan magnífics, Guardiola ha alertat que el gran perill és l'autocomplaença. Cal reforçar l'equip. Per a Rosell, en el fons tot plegat és un problema, ja que el president, que d'aquí a pocs dies arribarà al primer any com a màxim mandatari del club, està especialment preocupat per l'aspecte econòmic del club.

Rosell està ben decidit a intentar millorar l'economia del Barça. Però fitxar Cesc no és fàcil, i encara menys barat. Per això no ha deixat de pensar en fórmules per trobar l'equilibri. La retallada de les seccions no deixa de formar part d'una idea per anar concentrant diners al futbol. Ara, les últimes mesures, que tindran efecte a mitjà termini, són aquesta retallada i les noves fórmules per treure rendiment al Camp Nou, que potencien que aficionats i turistes puguin comprar entrades alliberades per socis que només van als partits importants. Per aquest estiu, la solució passa per alguna venda de jugadors (ja s'han ingressat quatre milions per Martín Cáceres i es confia poder vendre de pressa Milito i Hleb) i saber utilitzar també la carta de La Masia.

La carta de Thiago

Amb tot Europa lluitant per aconseguir els serveis d'algun jove format al Barça, Thiago Alcántara podria servir per abaratir l'operació de Cesc. El Barça, que encara no ha parlat obertament amb l'Arsenal però n'ha temptejat l'entorn, podria oferir 30 milions d'euros i el jugador internacional Sub-21. L'Arsenal, que accepta que tard o d'hora Cesc marxarà, en demana uns 42 milions, però la premsa anglesa no deixa de parlar de noms de reforços. El Sunday Mirror , de fet, ha publicat que Wenger ja pensa en un Arsenal sense Cesc en què els diners rebuts pel català servirien per fitxar tres o quatre jugadors.

Cesc, que ha estat en contacte amb Guardiola, espera tranquil de vacances. S'ensuma que aquest any potser fa per fi el viatge de tornada. Un viatge que obligarà Rosell a gratar-se la butxaca i buscar solucions. Tot sigui per fer feliç Guardiola i el barcelonisme. Perquè la propera temporada el repte encara és més gran, i el Madrid s'ho mira tot de reüll. Fins i tot a Cesc, un somni prohibit de Florentino Pérez.

stats