COPA DEL REI
Esports 26/05/2012

Una final per tastar les dues cares de Madrid

Més de 50.000 aficionats del Barça i l'Athletic van gaudir de l'hospitalitat de Madrid. Ara, també molts van veure com els requisaven banderes o xiulets durant una jornada marcada per la forta calor.

T. Padilla / C. Fité
4 min
Una final per tastar les dues cares de Madrid

MADRID"Segurament ens tocarà perdre, així que més val perdre amb la panxa contenta", deia un veterà aficionat de l'Athletic acabant-se les postres en un bon restaurant del Paseo de la Castellana ahir. Més de 50.000 aficionats bascos i catalans van ocupar ahir els carrers de Madrid en una jornada festiva que podria resumir-se perfectament en la filosofia de vida d'aquest senyor de l'Athletic: més val riure i gaudir abans del matx, per si toca perdre després, que no pas anar-hi amb cara de pocs amics.

Madrid, una ciutat històricament d'acollida, sol ser una gran amfitriona. I ahir no va ser una excepció, més enllà dels episodis puntuals propis de tot gran esdeveniment. Existeixen dues Madrid, de fet. L'una és la ciutat i la seva gent. L'altra és la ciutat que és seu d'un govern i que, per tant, és maleïda quan en el fons es vol maleir cert partit polític o una Constitució. L'una fa bona cara i l'altra, en canvi, sol estar emprenyada, especialment amb els que porten barretina i txapela. La primera, però, no té problemes per acollir catalans o bascos.

La Madrid esquerpa, seu d'institucions molts cops dirigides per gent que no és madrilenya, va mostrar la seva cara de pocs amics en controls policials innecessaris a les carreteres, especialment en les provinents del nord. El PNB, de fet, fins i tot va demanar al ministeri d'Interior que es retiressin, ja que generaven cues sense fi a l'autopista. Molts aficionats de l'Athetic, a més, van queixar-se de multes de fins a 80 euros de la Guàrdia Civil pel sol fet de portar banderes del seu club a les finestres dels cotxes.

Alguns aficionats del Barça van ser multats pel mateix motiu. D'altres van trobar-se amb policies que els requisaven xiulets o màscares en forma d'elefant durant els controls instal·lats a les carreteres d'accés a Madrid. A mesura que s'acostaven a l'estadi Vicente Calderón provinents dels aparcaments per autobusos i la zona festiva dels blaugranes, situada a prop de l'antic escorxador, altres catalans van ser escorcollats per la policia, especialment encaparrada a quedar-se amb xiulets. Uns xiulets que no van evitar una xiulada espectacular contra l'himne espanyol.

La recerca del xiulet

De fet, l'excessiu zel policial per evitar la xiulada a l'himne espanyol (que va durar només 21 segons, ja que l'acte era presidit pel príncep d'Astúries i no pas el rei Joan Carles) va ser el principal problema, ja que la ciutat de Madrid, la que està formada pels ciutadans, va estar, com sempre, a l'altura. La llàstima va ser que la major part d'aficionats catalans van decidir venir el mateix divendres, i van passar menys hores en una ciutat que dijous a la nit ja estava tenyida de blanc i vermell.

El barri de La Latina i la Plaza Real van bullir amb la festa dels bascos, que van fer esclatar l'Athletic Hiria, la zona destinada per a ells, on la festa no es va aturar ni un sol segon. A la carpa blaugrana la festa també es va viure, però va costar més d'arrencar, ja que molts catalans hi van anar arribant passat el migdia. L'expedició oficial del Barça també va arribar sobre les 12 a l'aeroport de Barajas, amb un munt de familiars de jugadors i de Pep Guardiola. Les famílies de Cesc, Xavi o Piqué no hi van fallar, així com la major part de la junta directiva. Qui no va volar va ser Dani Alves, que inicialment havia de ser amb els seus companys però després de parlar amb els serveis mèdics va decidir fer bondat, ja que segueix amb molt de dolor a la clavícula. Tampoc va volar, evidentment, Éric Abidal.

L'hora dels àpats

Gent amant del bon beure i la bona taula, els aficionats de l'Athletic van ocupar les millors taules de les famoses braseries de Madrid. De fet, es calculava que uns 15.000 seguidors de l'Athletic hi van viatjar sense entrada, prioritzant la festa i lluitant després per intentar trobar-ne com fos. Gent més ordenada i més acostumada a les finals, tots els blaugranes que van ser ahir a Madrid tenien entrada. Dues maneres de fer per gaudir igual d'una jornada que, després de totes les animalades llançades al vent per determinats polítics, va ser un dia per riure, i no pas per odiar.

Més enllà d'alguna bandera espanyola als balcons i altres casos aïllats, els aficionats desplaçats a Madrid no van tenir més problemes que l'actuació d'unes forces de seguretat de l'Estat que també van evitar incidents relacionats amb la manifestació feixista a Madrid. Sota el lema " Contra el separatismo, una bandera " la Falange i l'associació Nudo Patriota Español van liderar una marxa que es va concentrar a la plaça d'Alonso Martínez amb uns milers de persones que es van retirar sense haver-se topat amb aficionats catalans ni bascos. A la manifestació no hi van faltar un munt de banderes preconstitucionals i feixistes, unes banderes que la policia va permetre. De fet, oficialment la policia va anunciar que no posaria cap problema per deixar entrar estelades a l'estadi (perquè no són esvàstiques, segons el seu portaveu), però no tots els policies en van fer cas.

Sempre un espectacle de masses, una final és un èxit si la major part de l'afició decideix que és una festa, com va passar ahir a Madrid. De fet, no tots els aficionats del Barça van saber estar a l'altura, com els tres brètols que van agredir una periodista d'Intereconomía quan estava fent una connexió en directe i els que van apedregar una seu d'una penya del Madrid. Una minoria que no va poder silenciar les més de 50.000 persones que ahir van decidir viure un dia meravellós a Madrid, patint la calor, tastant la bona tradició culinària i, un cop al Camp, demostrant què senten amb uns xiulets que es van fer amb la boca, ja que de xiulets en van entrar pocs.

La cara bona de Madrid és la dels seus ciutadans. La cara amable de la gent que va riure amb les bromes dels catalans o la de les noies que es posaven vermelles amb les floretes dels bascos. A ells no els va agradar la xiulada, però no van perdre els papers com una Esperanza Aguirre que ahir es va amagar. Ella forma part de la Madrid malcarada.

stats