Publicitat
Publicitat

Opinió

Les figures del pessebre

Al quart badall, gol del Madrid. Tip que es repetís aquest guió, ahir no vaig voler mirar el partit. Me'n vaig anar al Palau Blaugrana per gaudir de la bomba Navarro i per no saber què passava a Pamplona.

El joc dels de Mourinho, pel que vaig veure després, va ser més o menys com sempre, però en comptes d'obrir la llauna i assegurar els tres punts, en van fer un i bona nit. No jugava Xabi Alonso, esclar.

Vaig escriure dissabte en aquestes pàgines que el Madrid, sense Xabi Alonso, era un pessebre sense la Verge Maria. I, realment, en absència seva, els blancs es desorienten. Els falta el GPS. Quan Xabi va entrar al camp, també ho va fer el debutant Adebayor. La paradoxa del futbol és que el Madrid s'ha passat setmanes buscant un davanter centre i resulta que a Aranda, l'heroi osasunista del partit, el van fer fora de la cantera madridista. Ahir, ell i la hipermotivació de Camacho, van fer un favor al Barça que, malgrat estar fent una temporada impecable, necessita aquesta mena de regals per poder deixar anar una mica d'aire.

Després del 5 a 0 al Camp Nou -en aquell partit es va decidir la Lliga, no ahir- el Tomàs Roncero, el savi de Punto Pelota, va fer la sentència de l'any: "Cuidao, que han despertado a la fiera" . Des d'aleshores, en canvi, la bèstia sembla que va perdent ullals i ungles i cada vegada li costa més haver de viure sense Higuaín. Haver de fiar-ho tot a Cristiano Ronaldo i haver d'anar a remolc d'un Barça que no punxa, suposa un desgast psicològic molt difícil d'aguantar.

El partit més important de la temporada el tenen dimecres. Si es classifiquen per a la final de Copa, el madridisme taparà moltes coses. Si el Sevilla els remunta, la crisi serà majúscula, perdran tres títols en una nit i ja podran desar el pessebre. Com s'ha fet sempre, per la candelera.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT