Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

La felicitat de Guardiola

Benjamin Disraeli, una de les figures claus de la política britànica del segle XIX, va passar-se la vida treballant per l'Imperi i es va acabar adonant que "la fortuna, l'èxit o la glòria no et poden donar la felicitat, però hi ajuden". "La felicitat només te la pot donar l'afecte".

Josep Guardiola s'aparta de l'actualitat mediàtica amb un munt de glòria i d'èxits, però la seva felicitat segurament depèn de l'afecte. I n'ha rebut molt. Des que va anunciar que deixaria de ser el tècnic del primer equip del Barça, Guardiola s'ha mostrat més distès, més relaxat. El viatge a Madrid en va ser una bona prova. Rialler i relaxat, no va deixar en cap moment de buscar la complicitat dels seus tres fills, que van volar acompanyats de la mare, la Cristina. Sense necessitat d'amagar-se gaire, així que podia l'orgullós pare aprofitava per fer una ganyota als menuts. De fet, aquesta relaxació s'ha notat en bona part de les darreres rodes de premsa. Exceptuant la prèvia a la final de Copa, quan es va veure obligat a alçar la veu per marxar deixant les aigües tranquil·les darrere seu, en moltes de les últimes aparicions no ha amagat que tenia ganes de marxar cap a casa.

Guardiola és un home de detalls. ¿La seva primera reacció quan l'àrbitre va xiular la final de Copa? Anar a buscar Bielsa. Pel mig es va trobar altres persones a qui saludar, però va anar cap al tècnic argentí, a qui ja havien saludat Mascherano i Alexis. Alguna cosa té Bielsa, quan, en lloc de fer festa, aquests dos futbolistes van tenir com a primera reacció fer una cursa per abraçar-lo.

Bielsa també és un home de detalls: va passar-se mitja hora contra un mur de l'estadi, pensatiu, esperant que els seus jugadors acabessin de parlar amb la premsa. Ara: Bielsa no sempre cuida els detalls, tan sincer com és, amb el seu tarannà estrany. Guardiola els cuida. Una de les seves prioritats ahir va ser retornar una mica d'afecte a aquells que l'hi han donat: va abraçar cada jugador i fins i tot va voler agrair el tracte d'alguns periodistes.

Guardiola sembla més feliç des que s'ha tret un pes de sobre. Ara ningú estudiarà una mirada a Zubizarreta, analitzarà detalladament cada frase per veure si es pot malinterpretar. Ningú li llegirà els llavis a la banqueta. Els èxits i títols l'han convertit en una figura central de l'actualitat, carregant-lo de pressió i no sempre ajudant-lo a ser feliç.

El que l'ha fet feliç és l'afecte dels jugadors i aficionats, no les Copes. I si aquests dies ha semblat més feliç és perquè comença a planificar el futur amb aquells que mai li han fallat. Els que li han donat tot l'afecte del món. La seva família. Hauríeu d'haver vist la cara de felicitat del seu pare Valentí i el seu fill Màrius ahir tornant de Madrid...