PEDRO I MESSI SEGUEIXEN EN ESTAT DE GRÀCIA
Esports 30/01/2011

La feina ben feta obté recompensa al final

Guardiola havia advertit que el Rico Pérez és un dels estadis més complicats. I tenia raó: el Barça no es va sentir còmode en el primer temps, però va sumar tres punts d'un valor incalculable.

Toni Padilla
4 min
Guardiola, FarinosPotser

ALACANT.El Reial Madrid ja havia patit per guanyar a l'Hèrcules a Alacant. I l'equip d'Alacant és l'únic que ha derrotat els blaugranes en aquesta lliga, va fer-ho a la segona jornada al Camp Nou. La data del partit d'ahir doncs, estava assenyalada amb un retolador vermell al Bernabéu, per veure si la ratxa de victòries consecutives en lliga del Barça es trencava. El problema per al Madrid, però, és que Josep Guardiola també tenia la data marcada al calendari del seu despatx de la ciutat esportiva Joan Gamper i havia preparat el partit a consciència, analitzant el rival i motivant tothom perquè ahir jugués concentrat durant tots els 90 minuts. I el líder va sortir-se amb la seva i va sumar un triomf que passa la pressió al Madrid.

Un triomf molt valuós, perquè malgrat que els fonaments futbolístics del Barça el fan semblar gairebé sempre millor equip que el rival, ahir no hi va haver aquella sensació de superioritat d'altres cops. El resultat final, de fet, enganyarà els que intentin imaginar el partit d'aquí a molts anys mirant només el marcador. Els dos últims gols van arribar en els últims cinc minuts, amb els locals amb 10 homes per l'expulsió de Farinós.

Potser els més satisfets són els membres d'aquest corrent d'opinió que defensa que veure partits del Barça no és divertit perquè només juga un equip i al final ja saps que els homes de Guardiola guanyaran de golejada. Doncs bé, aquests aficionats ahir devien disfrutar perquè l'Hèrcules va deixar clar que el 0-2 del partit d'anada no va ser una casualitat. Aquell dia, ells ho van fer tot bé i el Barça no tant. Ahir, l'Hèrcules va tornar a jugar un gran partit, però el Barça va deixar clar que si porta 15 partits de lliga guanyats de manera consecutiva és perquè al joc estètic hi suma patiment i feina. Hi ha dies i camps on toca patir.

45 minuts incòmode

L'Hèrcules d'Esteban Vigo va aplicar de nou el full de ruta que va descobrir Mourinho en aquell partit de tornada de les semifinals de la Lliga de Campions. Interiors (Kiko Femenía i Tote) fent de falsos laterals i ajudant molt, i dos mig centres jugant a prop dels centrals per evitar que Messi pogués rebre la pilota entre línies.

Disciplinat i valent en el seu propòsit de defensar, l'Hèrcules va fer patir el Barça perquè aconseguia que el líder no es trobés còmode sobre la gespa del Rico Pérez. Els laterals i els interiors tallaven espais pel mig i cedien espais a Maxwell i Alves, conscients que si aquests guanyaven la línia de fons, pocs cops centrarien perquè el Barça no té un davanter centre alt. Així, el Barça tocava incòmode, intentant trobar escletxes pel centre, però sense gaire sort.

Si Guardiola s'havia preguntat un dia abans com jugaria l'Hèrcules, la resposta era en el partit d'anada: defensa ordenada sense renunciar a atacs a la contra, intentant guanyar les esquenes d'aquests laterals que invitaven a atacar. Trezeguet, de fet, va tenir el gol a tocar en una errada de Piqué. Les ocasions de gol però, malgrat no se gaire clares, eren totes d'un Barça que semblava més lent i previsible que altres cops. Mèrit dels locals, doncs Guardiola havia alliçonat bé els seus jugadors: calia perseverar, treballar, mantenir el cap fred i ser pacients. Les ocasions, quan ataques una vegada i una altra, acaben arribant. Villa i Messi en van tenir dues de clares atacant pel mig, però el gol va arribar quan faltava poc per al descans, quan més còmode se sentia l'equip local. Tan còmode que fins i tot havia avançat una mica la línia de pressió. Després de perdre l'Hèrcules una pilota al mig del camp, Messi va liderar un contraatac que va aturar la defensa just al final. La pilota dividida però, la va fer seva un Xavi que seguia la jugada i ràpidament va veure Pedro tot sol a la dreta. I el canari no va perdonar. Després de 45 minuts de treball no gaire agradable davant d'un rival metòdic, el Barça ja tenia el primer gol.

Amb 0-1, el partit havia de canviar en els segons 45 minuts. I va canviar. Inicialment, l'Hèrcules va voler atacar una mica, però cada cop perdien més l'alè i cedien espais entre línies que van permetre que mica en mica el Barça s'anés quedant amb la pilota i jugués tranquil. Durant gairebé tota la segona part s'ensumava que arribaria el segon gol blaugrana, però el final del matx s'anava acostant i el resultat encara era just. El "Boqueron" Esteban Vigo va fer entrar alguns futbolistes de toc -Cristian i Farinós- per intentar aprofitar qualsevol pilota i crear perill, però la pilota era tota del Barça. Tot i que amb més cor que cap, els locals intentaven acostar-se a Valdés. Un xut de Tote i prou va ser el que van aconseguir.

Al final, si el partit tenia emoció era perquè el Barça només havia fet un gol i perquè ja es notava l'esforç físic fet per un Hèrcules que jugava amb els dos centrals suplents. A més, quan faltava poc per al final Farinós es va fer expulsar en veure la segona groga. El jugador local, que ahir tornava després de 7 mesos lesionat, va veure dues targetes en 10 minuts i va marxar de la gespa plorant de frustració.

La mateixa frustració que va sentir Calatayud poc després quan en els últims cinc minuts Messi va fer dos gols més, el primer amb un xut des de la frontal i el segon amb assistència d'Alves. Dos gols més per tornar a l'Hèrcules el 0-2 de l'anada amb un gol de regal. La màquina, tan preciosa, tan fiable, no s'atura. Una màquina amb ànima.

Per a més informació sobre el partit www.ara.cat/esports/barça

stats