Publicitat
Publicitat

Un còmode 0-3 relaxa un bon Barça i l'obliga a accelerar per no encaixar l'empat

La falta de tensió posa en perill un triomf fàcil

Massa fàcil ho va veure el Barça. El còmode 0-3 amb què els jugadors, sense ni tan sols haver-se despentinat, van marxar al descans va estar a punt de ser un problema quan el Mallorca va fer de Deportivo de la Corunya per ficar-se, amb dos gols regalats, en un duel que tenia perdut a la represa. La bogeria de partit de Riazor va planar per l'Iberostar Estadi. Va ser el moment de reactivar-se, de rescatar la tensió que s'havia quedat asseguda al vestidor i tornar a interpretar el partit per jugar-lo de la millor manera possible. El Barça, que en el primer tram de partit havia jugat amb ordre i serietat, va superar la fase d'empenta local sent un equip resistent i competitiu per acabar convertint-se en un bloc pràctic i madur. Saber córrer, saber patir sense pilota, saber gestionar moments de no domini, són aspectes que el Barça de Tito Vilanova està aprenent en temps rècord aquesta temporada. I que li està donant els punts de manera poc lluïda a vegades, però totalment merescuda. Per camaleònic. Per complet. Per pràctic. Per imparable.

Alba per dins i Alves per fora

El Mallorca va oferir poca resistència al primer temps. El 4-4-1-1 de Caparrós va ser poc efectiu en el replegament i el bon joc posicional del Barça va impedir que la seva pressió protegís Aouate. El porter local, a més, no va estar gens encertat en l'acció del 0-2, i va fer gran el forat defensiu balear.

Tito Vilanova va apostar per Tello i Villa a les bandes i els va situar de manera que era el del planter, situat a l'esquerra, el que donava amplitud i Villa, teòric extrem dret, el que traçava la diagonal interior per deixar el carril lliure per a la incorporació del lateral. L'estratègia va cedir el protagonisme a Dani Alves en detriment de Jordi Alba, que va haver de censurar-se alguna aventura ofensiva per falta d'espai per trencar. L'ex del València va tenir carril per dins, perquè Tello es mantenia enganxat a la línia de calç i Cesc, interior esquerre, desapareixia d'aquella zona per envair altres espais al voltant de Messi. Alves, en canvi, va trobar-se l'escenari de partit que reclamava des de la sala de premsa divendres: un Barça decantat a la banda dreta per regalar-li passades a l'espai per aparèixer per sorpresa, guanyar línia de fons i centrar o plantar-se a tres quarts de camp i penjar la pilota a l'àrea per fer mal amb una diagonal. El brasiler, molt criticat per la falta de precisió en les centrades, va fer una gran assistència a Alexis (que havia entrat per Villa al minut 65) en l'acció del 2-4, el gol decisiu que va acabar de tancar el matx.

El Barça va saber aturar el partit a temps però va estar a punt de no poder-ho fer per culpa de la seva recent perfeccionada capacitat contracolpejadora. Quan el Mallorca va veure que tenia l'equip blaugrana contra les cordes, que havia fet el més difícil, aixecar el 0-3, va avançar les línies, va atacar amb més efectius, va deixar espais al darrere. I aquí el Barça va patir per frenar-se, temptat d'aprofitar-ho amb Tello, Villa o Alexis.

No és que el Barça no sàpiga recuperar el control de la possessió, imposar el seu incontestable ritme de toc i pausa per matar el partit. El problema del Barça és que, també amb Xavi i Busquets sobre el terreny de joc, sap que pot ser letal si se li proposa un partit d'anada i tornada. Tot i així, i especialment en els últims vint minuts, l'equip va saber conservar el resultat. I les forces.