Publicitat
Publicitat

RUGBI

Júlia Pla Vegué "Si evoluciones, el nivell del rugbi estatal queda curt i cal marxar"

Objectiu La classificació als Jocs de Rio del 2016, els primers en què el rugbi a set serà olímpic Discriminació Sembla que els resultats del rugbi femení són menys importants

Júlia Pla Vegué (Barcelona, 1986) és una de les millors jugadores de rugbi de la història. Des de la temporada 2009-2010 juga amb el GEiEG gironí. A més a més, ho ha guanyat gairebé tot a escala europea amb la selecció espanyola.

Amb 25 anys has estat seleccionada en el XV Ideal de rugbi femení, que atorga la revista Scrumqueens . Creus que has tocat sostre?

Ben al contrari. El rugbi a Espanya és un esport en què el primer contacte que s'hi té és a la universitat. En el meu cas, crec que encara puc tenir marge de millora.

Què et suposa estar nominada entre les millors jugadores del món?

Una motivació per seguir entrenant-me. Estic contenta, però crec que és un reconeixement al bon joc que estem fent amb l'equip espanyol de rugbi a set i a la gran qualitat de les meves companyes, que fan que pugui treure el millor de mi.

Et queden objectius per complir?

I tant! El principal: la classificació per als Jocs de Rio del 2016, que seran els primers en què el rugbi a set serà disciplina olímpica. I també classificar-nos per al Mundial de rugbi a set de Moscou i treure'm l'espina de la 7a posició de l'últim Mundial.

La teva germana Bàrbara juga al Richmond anglès. Has pensat a marxar a jugar a l'estranger?

Fins aquest any no he estat conscient que cal fer les maletes. A mesura que evoluciones, et planteges nous reptes i el nivell del rugbi estatal et queda curt i cal marxar. Però no és fàcil... No podem viure del rugbi i si ja s'ha de tirar dels estalvis perquè és complicat compaginar l'esport d'alt nivell amb la feina, marxar fora suposa una complicació econòmica afegida.

Sents que no es dedica al rugbi femení l'atenció que es mereix?

El rugbi ja per ell mateix és un esport minoritari i, per tant, amb poca repercussió mediàtica. Si hi afegeixes el fet de ser esport femení, encara ho és més...

En algun moment t'has sentit discriminada com a jugadora per les federacions i estaments de rugbi?

Sí, com a jugadora i com a esportista, i no només pels estaments de rugbi sinó també pels mitjans de comunicació. Sembla que els resultats del femení són menys importants que els del masculí i que hi ha esports que són més importants que altres, tot i que últimament la cosa està canviant.