Publicitat
Publicitat

El vell Wembley ja no existeix, però el Barça torna al lloc on el 1992 va canviar la seva història

Un escenari mitificat

Pocs segons després del xut amb què Ronald Koeman va canviar la història del Barça, l'encarregat de material del club Chema Corbella va anar corrents fins als vells vestuaris de Wembley, que eren més o menys al darrere de la porteria on Gianluca Pagliuca havia fet una de les estirades més estèrils de la història de les finals europees. Corbella tenia instruccions de tenir preparades les samarretes de la primera equipació, la blaugrana, si es guanyava la final. Llavors, el 1992, les grans marques de roba esportiva encara no tenien preparades samarretes commemoratives per entregar-les al campió just quan acaba el matx. Però el Barça havia decidit que si per fi es foragitaven els fantasmes de Berna i Sevilla, calia pujar a recollir la copa de blaugrana.

Johan Cruyff, que gairebé va caure a terra en saltar la tanca que hi havia davant de la banqueta, tampoc va deixar gaudir del gol a l'altre membre del primer equip que dinou anys després encara manté el mateix càrrec que llavors, el delegat Carles Naval. Li va dir que havia de preparar de pressa la substitució d'Alexanko, perquè el basc era el capità i havia de ser a la gespa per poder aixecar la copa. I va ser així com Alexanko, amb la samarreta blaugrana i els pantalons taronja -una combinació estèticament dubtosa-, va tocar el cel a Wembley. Dinou anys després, només Corbella i Naval segueixen fent el mateix que feien llavors. Tot i que altres membres d'aquell equip, com Guardiola i Zubizarreta, també tornen a Wembley, però els tocarà portar corbata.

El nou Wembley

El vell estadi de Wembley va ser enderrocat just deu anys després de la final del 1992, el 2002. El 2007 es va estrenar el nou Wembley, un recinte modern que és al mateix lloc però que té poca cosa a veure amb aquell temple del futbol anglès inaugurat el 1923, quan el Bolton i el West Ham van jugar-hi la famosa final del Cavall Blanc, en què 200.000 persones van ocupar les graderies i van obligar la policia muntada a cavall a allunyar-los de la gespa.

Per al Barça, el vell Wembley sempre serà l'escenari de la primera Lliga de Campions. Ara, per al Manchester United, la màgia és la mateixa. El 1968, aquell equip meravellós que atacava amb Denis Law, Bobby Charlton i George Best va derrotar el Benfica a la pròrroga i va guanyar la seva primera Copa d'Europa. Wembley, doncs, és un escenari mitificat per dues aficions que ara poden mitificar també el nou recinte. Només una podrà fer-ho.