Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

Vallecas té 350.000 habitants, encara que ben pocs veïns consideren el Rayo com el seu club

Un equip de barri a l'ombra de dos gegants

Si Vallecas no fos un barri, sinó una ciutat, seria una de les més importants de tot l'Estat. I molt possiblement tindria un club de futbol que viuria a l'elit, tant del país com del continent europeu. Però la realitat és una altra. Encara que té 350.000 habitants, es tracta únicament d'un barri de la ciutat de Madrid. I el seu club de futbol principal, el Rayo Vallecano, no té més remei que viure a l'ombra dels dos gegants de la ciutat: el Reial Madrid i l'Atlètic.

La història del Rayo Vallecano és la d'un club humil que és l'estendard d'una zona obrera de la capital espanyola. "Som un club de barri, i estem molt orgullosos de ser-ho", explica Francisco Peco. El president de la penya El Cencerro, la més antiga del club, és un dels pocs milers d'aficionats -uns 9.000 de mitjana- que pateix cada setmana pel club del seu cor, que no es perd cap partit a l'estadi i que quan pot també s'escapa a algun desplaçament. Però el seu cas és molt minoritari en el si del barri de Vallecas.

Malgrat que de tant en tant treu el cap a la Primera Divisió -aquesta és la 14a temporada-, el Rayo és habitualment un club de Segona, una categoria en què ha jugat 34 cops. Potser per això, perquè no opta als títols principals, "el club té molta simpatia entre els habitants del barri, però pocs són rayistas com a primera opció", diu el periodista Quique Peinado. I això es notarà aquesta tarda a l'estadi de Vallecas, on, malgrat que només hi ha 15.000 localitats, hi haurà una quantitat notable d'aficionats del Reial Madrid a les graderies.

Tanmateix, el periodista assegura que "això està canviant" i que cada vegada hi ha més gent jove que s'estima el club. "Es veu a les escoles, on a molts nens ja no els fa vergonya dir que són d'un club que no és ni el Reial Madrid ni l'Atlètic", en posa d'exemple Peinado. No és l'únic. També es veu a l'estadi, amb la penya Bukaneros, un grup fidel de seguidors que cada partit omplen un dels gols "implicant-se en l'equip i animant durant els 90 minuts".

Un club en llei concursal

Després de vint anys sota la direcció de la família Ruiz-Mateos, el Rayo va canviar de propietari el maig de l'any passat. Però aquesta circumstància no va poder evitar que el club entrés en llei concursal a l'estiu pels més de 40 milions de deute que arrossegava. Una circumstància especialment delicada per a un club que té poc més de 12 milions de pressupost -la meitat que el Granada, l'altre equip de la Lliga amb menys pressupost- i que acaba de pujar de categoria. A més, les circumstàncies fan difícil que el club pugui augmentar els ingressos pel moment de crisi actual i pel barri on està situat.

I és que, malgrat que Vallecas ha crescut i s'ha modernitzat en els últims anys, mai no ha deixat de ser una zona obrera. "Som els representants de la classe treballadora", diu amb orgull Francisco Peco. Però és evident que això no ajuda a sanejar l'economia del Rayo, com va quedar demostrat aquesta setmana amb la venda d'entrades per al partit d'avui.

El club volia que avui els abonats paguessin la totalitat de l'entrada -amb preus d'entre 60 i 110 euros-, però ells es van rebel·lar i van amenaçar de no assistir a l'estadi si la directiva encapçalada per Raúl Martín Presa no feia marxa enrere. "No és una reclamació capriciosa, al contrari. És que la gran majoria no ho poden pagar", assegura Quique Peinado. Al final, la solució va ser que els abonats paguessin 25 euros per entrada.

Però totes aquestes penúries a la caixa es transformen en alegries sobre el terreny de joc. El Rayo ocupa la zona mitjana-alta de la classificació i cada quinze dies ofereix bones dosis de futbol als seus aficionats.

"El treball que ha fet el club en l'àmbit esportiu, sobretot en les contractacions, ha estat molt superior al d'altres equips del mateix nivell, com poden ser el Betis o el Saragossa -explica Peinado-. Ara és quan s'està veient més bon futbol a Vallecas, i el club està en disposició de jugar a Europa". Peco, però, rebaixa l'eufòria. "El que està fent aquest equip té molt de mèrit però la nostra lliga és la salvació, i estem a quatre victòries d'aconseguir-la". Més endavant, si escau, ja es plantejaran objectius més ambiciosos.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT