VILLA EVITA LA DERROTA
Esports 13/02/2011

Un enemic de Mourinho fa un favor al portuguès

El Barça, després d'un fluix primer temps, no va poder remuntar el gol inicial de Barral i només va poder empatar gràcies a un preciós gol de Villa al 79'. Al final es va fregar el 2-1 però no hi va haver més temps.

Toni Padilla
3 min
Mourinho, Busquets

GIJÓN.Manolo Preciado i José Mourinho van protagonitzar una de les polèmiques de la temporada quan el tècnic portuguès va acusar Preciado d'adulterar la competició amb l'onze inicial que va posar al Camp Nou. Doncs bé, mitja volta més tard, Preciado ha tallat al Barça la ratxa de 16 victòries consecutives en Lliga, cosa que ha deixat als madridistes l'oportunitat de situar-se a cinc punts si guanyen avui al camp de l'Espanyol.

Ahir no va ser el dia del Barça, tot i que en els segons 45 minuts es van crear prou ocasions de gol per somiar en la remuntada. Però el primer temps del Barça va ser dels més fluixos de la temporada, mentre que l'Sporting va suar fins al final per sumar un punt que els omple de moral en la seva lluita per evitar el descens. El partit d'ahir va ser dur, lleig, amb molta tensió i un rival que mossegava sempre un Barça que va acabar exhaust just abans d'un partit tan important com el de Londres davant de l'Arsenal.

Guardiola va apostar per les rotacions i va deixar a la banqueta Abidal, Sergio Busquets i Pedro. I els homes que ocupaven la seva posició no van estar especialment inspirats. Afellay, en el seu primer partit com a titular en Lliga, va ser una ombra els 45 minuts que va ser titular. Milito va tenir poca feina en la segona part i la primera la va solucionar prou bé. I Mascherano va arribar a patir en els primers minuts d'un partit frustrant.

Físicament, els asturians, amb un equip sense internacionals, van firmar una actuació pletòrica. Per entendre el partit d'ahir, de fet, cal anar sumant factors. El cansament acumulat del Barça, les rotacions o l'estat d'una gespa molt lenta que no beneficia el joc del Barça.

L'Sporting va estar a l'altura dels altres equips que han aconseguit pispar punts als blaugranes. Com l'Hèrcules, pressió molt forta, tapar espais pel centre, una intensitat física esbojarrada i, un cop es recuperava una pilota, llançar-la ràpidament cap a uns puntes que es movien molt per causar problemes a una defensa que, en el primer temps, va cometre alguna errada defensiva greu. Quan faltava poc per acabar el primer temps, Barral no va veure com s'incorporava un company en un contraatac que hauria pogut significar el 2 a 0.

En el primer temps, l'Sporting va saber allunyar el Barça de la seva porteria. Messi rebia la pilota en la mateixa posició en què ho fa amb la selecció argentina, és a dir, massa lluny, on li costa connectar amb els companys. Guardiola demanava als seus que els laterals ajudessin a generar superioritats, però els locals tapaven bé i el cansament físic acumulat també es notava en controls erronis d'alguns jugadors que normalment no fallen. En defensa, a més, Piqué va estar tou en una bona acció de Barral que va significar el gol dels asturians. Gol merescut per un equip tot cor que aconseguia fer semblar normal un Barça que semblava lent, sense intensitat ni idees.

Guardiola va apostar al descans per Pedro, un home que només amb la seva presència ja permet a l'equip jugar amb més agressivitat. Durant el segon temps, el líder va mossegar, va pujar la línia de pressió i va gaudir d'un munt d'ocasions, tot i que es va topar amb la falta de punteria d'altres dies i amb el bon partit de Cuéllar, aquell porter a qui un dia el Barça li va fer sis gols quan debutava a la porteria de l'Atlètic de Madrid. Una petita revenja del porter local, que va ser clau per allargar el patiment d'un Barça que va anar caient en el joc d'un Sporting a qui no li interessava res que fos futbol: picabaralles, faltes, pèrdues de temps, joc subterrani i massa diàleg verbal. De diàleg futbolístic, poc. I sempre el posava el Barça. En els segons 45 minuts no es va veure res d'un Sporting que va tenir sort de no perdre. Però la va tenir.

El mèrit dels locals va ser creure que podien sumar punts davant del Barça. I el mèrit del Barça, no defallir, buscar el triomf tot i que hi ha reptes europeus a l'horitzó, tot i que costa estar a l'altura de les circumstàncies cada jornada. Els canvis de Guardiola (Keita i Bojan) tampoc van permetre aconseguir el 17è triomf. Com a molt van poder salvar un punt gràcies a un gol de Villa, que va fer una vaselina preciosa a Cuéllar en una errada defensiva 10 minuts abans del final, quan els homes de Preciado somiaven.

Però el segon gol no va arribar, i avui Mourinho s'haurà d'escoltar preguntes sobre què pensa de Preciado, un home treballador i honest que ahir va demostrar, de nou, que no es rendeix mai i fa sempre el que creu. Per això Pep Guardiola el respecta. Tot i que ahir li va fer la punyeta.

Per a més informació sobre el partit www.ara.cat/esports/barça

stats