Incrèdul, desolat, abatut, enfadat... En les últimes hores he passat per totes aquestes fases. Com la resta de la família del Mundial, la mort de Simoncelli m'ha deixat bloquejat, atordit, drogat. Gran pilot, millor xaval, el que ha passat amb Simoncelli és el peatge que de vegades es cobra un esport tan bonic com és el motociclisme. Fa només una setmana celebràvem amb ell el segon lloc a Austràlia... i ara estem plorant la seva marxa. És cert que tots sabem que el motociclisme és un esport de risc, però veiem tantes vegades com els pilots cauen a velocitats esgarrifoses i s'aixequen com si res, que ens oblidem que són de carn i ossos. És veritat que la seguretat ha avançat enormement en els últims anys, però el factor seguretat total ni existeix ni s'aconseguirà mai; córrer amb moto no és una banalitat. La trista mort de Simoncelli ens ho ha recordat. Marco, paradigma de l'empenta de la joventut, havia de ser el futur de MotoGP; lamentablement no ho podrà ser. Però, en qualsevol cas, deixa marca en l'esport que tant va estimar des de petit i una empremta entre els que vam tenir sort de tractar-lo. Marco, allà on siguis, que et vagi bé!
