Les dues vies de solució
Tècnicament, l’acord del cas Neymar és una victòria. Des del punt de vista estrictament jurídic, no només s’ha apartat els dos presidents de la batalla (els dos ho tenien guanyat) sinó que s’ha retirat l’exercici del 2014 dels exercicis que estaven amenaçats de sanció. Tot i que no ho diguin en públic perquè els generaria algun maldecap, el cercle més íntim del president Bartomeu està satisfet perquè els exercicis que queden tacats pertanyen a l’anterior presidència. A més, hi ha constància que a les entranyes de l’Estat l’acord ha costat Déu i ajuda d’acceptar, malgrat que (i això és greu) algun alt funcionari pot tenir l’escut del Barça penjat al seu despatx com si es tractés d’un trofeu de caça. A més, s’ha esquivat el període de paràlisi econòmica que s’hauria generat si el club s’hagués vist obligat a fer front a una sèrie d’avals bancaris per garantir el pagament de la sanció un cop iniciat el procés judicial. Molts dels empresaris d’aquest país amb una relació problemàtica amb l’Agència Tributària i la justícia han optat per la via del pacte. Val més un bon acord que un mal judici.
El problema, doncs, va bastant més enllà de l’especificitat tècnica. Estem parlant que l’advocat del club, Cristóbal Martell, haurà de firmar una conformitat que reconeix un delicte en nom del Barça. Que això quedarà marcat en la història del club i d’aquest país com un punt d’inflexió. I que la imatge de l’entitat se’n pot ressentir. La roda de premsa que va fer el president Bartomeu la setmana passada per anunciar l’acord és de les que es recordaran quan es parli del tema en un futur. La dimensió política de l’acord deixa un flanc obert per a la inestabilitat institucional que caldrà tenir ben vigilat des del poder.
La idea del president i de la junta directiva és resoldre aquesta qüestió amb una assemblea de compromissaris que ha de donar legitimitat al pacte després d’una gran discussió. Segurament servirà per parar el cop, però una circumstància d’aquesta excepcionalitat necessita alguna cosa més. Hem fet un referèndum modèlic per aprovar una inversió estructural i estratègica per al club com és l’Espai Barça. Es pot criticar el projecte, però està dotat de la més alta de les legitimitats, la de la voluntat popular. Hi ha algun despatx i algun assessor que s’ho estan pensant. A més, un referèndum permet fer campanya i dir coses que des de la tarima institucional no es poden dir. Com, per exemple, imaginar si una Agència Tributària Catalana en un país normal s’hauria comportat igual que ho ha fet l’espanyola. Veurem.
