Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Aquests enfrontaments Barça-Madrid marcaran una època?

Un duel per a l'eternitat

Totes les grans plomes del periodisme internacional volen ser dimecres al Santiago Bernabéu. La Gazzetta dello Sport , el diari esportiu més antic del món, ja va enviar tres redactors a la final de Copa. La BBC farà un seguiment minut a minut, L'Equipe no descarta dedicar de nou portades al Barça i els valedors de la premsa britànica seriosa, The Guardian i The Times , enviaran a Madrid les seves primeres espases. Amb gairebé tota la selecció campiona del món sobre la gespa, amb els dos futbolistes més famosos cara a cara i dos tècnics que no deixen indiferents enlloc, els duels entre el Barça i el Madrid han esdevingut un producte que consumeix mig planeta. Un producte que amenaça de no ser flor de l'estiu del 2011 i durar encara més anys.

Les rivalitats han estat claus per convertir el futbol en un gran fenomen de masses. I la perspectiva de duels aferrissats entre el Barça i el Madrid també a Europa és temptadora, perquè fa massa que no es viu res similar. L'Inter i el Milan van guanyar en set anys quatre Copes d'Europa. L'Ajax i el Bayern van monopolitzar el futbol a inicis dels anys 70, fins que el Liverpool i el Nottingham Forest van portar a Europa els seus duels britànics guanyant cinc Copes d'Europa consecutives entre tots dos. Últimament, el United i el Chelsea volien imitar-los, però el Barça els va parar els peus.

Sid Lowe, que escriu pel The Guardian des de Madrid, deixa clar que estem davant d'uns duels entre "els equips més grans amb els jugadors més importants", posant l'accent en el fet que si Espanya ja va guanyar el Mundial, ara els dos clubs grans d'aquesta lliga semblen destinats a manar també al vell continent. "Al futbol anglès li toca intentar evitar que el Barça i el Madrid manin a Europa els pròxims anys", escrivia escombrant mínimament cap a casa el seu company de diari Kevin McCarra, periodista guardonat amb el premi de millor periodista esportiu de l'any en el seu moment.

Simon Kuper, que escriu pel Financial Times amb el mateix premi que McCarra al seu despatx, afegeix la importància dels caràcters dels dos entrenadors per tenir un producte perfecte. De Guardiola diu que és l'encarnació perfecte del bon català. "Sembla el poeta romàntic del segle XIX", afirma, mentre que Mourinho és, segons ell, el gran personatge ara mateix del futbol internacional, perquè ha aixecat passions a Anglaterra, Itàlia i Espanya.

Paolo Condó, ploma de La Gazzetta dello Sport que ja ha vist en directe els dos primers clàssics, escrivia des de València que amb el Madrid plantat cara al Barça hi ha motius per pensar que "aquests dos clubs ho tenen tot per manar a Europa" si no hi han canvis dràstics als dos clubs aquest estiu. Amb "dos estils marcadament oposats", el Barça i el Madrid ho tenen tot per elevar a una nova dimensió la seva rivalitat. Ara els caldria afegir més duels als actuals. I l'agost que ve, ja en tindrem dos més a la Supercopa.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT