Publicitat
Publicitat

FOT-LI POU

Els dos partits de l'Adrià

Aquesta vegada la prèvia del partit del Barça serà diferent. L'Adrià acostuma a estar pendent del seu equip des d'una hora abans de l'inici del partit però avui, a les vuit del vespre, només tindrà ulls per a les enquestes a peu d'urna. Serà una nit llarga i molt especial. El Barça juga en un camp molt complicat, el Ciutat de València, i a sobre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya.

Unes eleccions que considera, com gairebé tothom, decisives per al futur del país. Fins a les nou tocarà escoltar les primeres valoracions de les enquestes, enviar els primers WhatsApps per comentar la jugada amb els amics que també vibren amb l'actualitat política i amb els companys de feina amb qui els últims mesos ha compartit discussions apassionades sobre quina era la millor opció política per al futur de Catalunya. Han fet una porra i per tant, a més, hi ha uns quants calés en joc. A les nou començaran els nervis. Sense cap mena de dubte l'Adrià mirarà el partit del Barça però sense deixar d'estar pendent dels primers resultats dels comicis.

De fet, ja ha dissenyat un pla per no perdre's res de res. El televisor petit que té a l'habitació anirà al costat del gran i així podrà controlar alhora els dos punts d'interès de la nit. Al petit, eleccions; al gran, Llevant-Barça. La ràdio de sempre a l'orella i el mòbil ben carregat per compartir amb l'entorn tot el que sigui necessari també seran eines imprescindibles. Twitter i Facebook l'acompanyaran durant unes quantes hores. Vol estar al dia dels comentaris graciosos, dels primers acudits que facin fortuna, dels primers conceptes que s'escampin per la xarxa com un virus, de les primeres crítiques àcides al polític de torn o al defensa que acaba d'aixecar massa la cama davant els nassos d'Iniesta.

No es vol perdre cap detall perquè demà a la feina i quan parli amb els amics i la família vol tenir tota la informació ben present: des de l'anàlisi més profunda i saberuda fins a l'anècdota més irrellevant. El que encara no té clar l'Adrià és com acabarà la nit.

Si guanya el Barça però el partit a qui ha votat no obté un bon resultat, ¿estarà tan content com sempre que el seu equip suma els tres punts o aquesta vegada el resultat de les eleccions l'afectarà? I si és al revés, i si resulta que la seva opció electoral obté un resultat espaterrant però el Barça punxa contra el Llevant, ¿què prevaldrà, la felicitat de veure que els electors han fet confiança als seus o la patacada de Messi i companyia? Malgrat que avui dia molts pensadors s'entossudeixen a defensar que les persones tenen una identitat única o molt més influent que les altres (ets espanyol, ets català, ets musulmà, ets negre, ets jueu...), l'Adrià té molt clar que, com tots, en té moltes, d'identitats.

Dues seran molt presents durant bona part d'aquesta nit. No posaria la mà al foc però li fa la sensació que, si l'obliguessin a escollir, el partit que vol guanyar avui és el del país, que és molt més decisiu que no pas un simple repte del campionat de Lliga contra el Llevant.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF