Publicitat
Publicitat

CICLISME

Danilo di Luca (2007) és l'últim ciclista que va aconseguir guanyar les dues curses

El doblet Ardenes-Giro, l'ambiciós repte de Purito

Hi ha ciclistes que tenen un veritable maldecap per organitzar el seu calendari i arribar al seu gran objectiu sense haver fet un esforç de més. Joaquim Rodríguez, en canvi, és dels que no té miraments. El Purito entén la competició com una ambició diària i lluita al màxim allà on corre. Només s'atura en les habituals concentracions en altura per afinar la forma abans de les grans cites, que en l'inici d'aquesta temporada 2012 han estat per a ell les clàssiques de les Ardenes i el Giro d'Itàlia.

Avui partirà com a líder a la cursa italiana per quart dia consecutiu després del triomf a Assís, un meravellós paisatge per enaltir el segon ciclista català que s'emporta etapes en les tres grans voltes (Giro, Tour i Vuelta) després de Miquel Poblet el 1956. I ho farà amb l'eufòria que ha generat aquest fet històric i també amb la confiança que li dóna anar complint, en plena maduresa de la seva carrera, els seus somnis. El més important per a un mitòman com ell, guanyar una gran clàssica, el va aconseguir a la Fletxa Valona fa un mes exacte.

Però justament aquest goig per als seguidors i la competitivitat extrema -"fins que el motoret peti", que és com Katiuixa diu que afronta les temporades- són el que fa que molts dubtin de les seves possibilitats de guanyar una volta de tres setmanes, on la reserva d'energies és clau. I és que el català es va presentar a la sortida de Herning amb 24 dies de competició a les cames, només superats entre els guanyadors de la general en els últims deu anys pels 27 de Gilberto Simoni el 2003.

En el mateix període de temps, tan sols dos guanyadors (Ivan Basso el 2006 i Danilo di Luca el 2007) havien competit abans de les clàssiques de les Ardenes, i el segon és l'únic precedent recent de ciclista que guanya el mateix any una gran clàssica, la Lieja-Bastogne-Lieja en el seu cas, i el Giro d'Itàlia. Una dificultat que Joaquim Rodríguez, un esportista ambiciós, convertirà de ben segur en repte per demostrar la seva polivalència. Fins i tot en ports llargs com el d'avui (s'acaba a Cervinia, 27 km al 5,5% de pendent), que no són els ideals per a les seves característiques explosives.