Publicitat
Publicitat

El dia que vaig criticar Guardiola i Cruyff

Jo no tinc cap fotografia amb Cruyff. Quan era un nen, un dia que el vam trobar a la porta d’un concessionari de cotxes, vaig bloquejar-me. “Tant m’és, jo sóc del Sabadell”, vaig dir al meu pare, amagant la ràbia per no tenir una foto o un autògraf de l’holandès. Aquests últims dies, a les xarxes, s’ha produït una reacció en cadena amb tot de gent que ha penjat fotos amb Cruyff. Gairebé tothom en tenia una. Jo no. Cosa que demostra que vaig ser ben estúpid, ja que l’holandès no era d’aquells que deia que no. Gairebé sempre tenia un sí. Tampoc he sentit la necessitat d’anar demostrant si sóc cruyffista o no. De fet, de menut vaig patir bastant per culpa seva. Mirava aquell Barça i em meravellava aquell joc. Al pati de l’escola els companys em prenien el pèl, ja que jo, el diumenge, anava a veure el Sabadell. I nosaltres no teníem el Dream Team. Un dia, el desembre del 1991, l’holandès va baixar Guardiola al Barça B justament el dia que jugaven a Sabadell. Pocs gols que marcava Guardiola... i ens en va fer un de preciós. Aquell dia, a casa, vaig criticar les dues persones que, amb el temps, més he lloat per la seva manera d’entendre el futbol: Guardiola i Cruyff.

Tothom pot criticar un geni en un moment determinat. Suposo que sóc guardiolista i cruyffista, ja que és el futbol que m’agrada. I això que aquell 1991 els vaig criticar. Però una cosa és criticar un cop en calent i l’altra criticar en fred durant anys. Com ja em passava el 1991, continuo sense entendre els socis del Barça que critiquen Cruyff i Guardiola. Molts d’aquests han penjat aquests dies fotos amb Cruyff, com per justificar-se, ja que van criticar l’holandès i van gaudir veient-lo lluny del Camp Nou durant anys. “Admirava el tècnic, no la persona”, m’ha justificat un d’aquests. D’altres no han tingut la necessitat de fer-ho, com aquells periodistes que en Johan Cruyff volia tenir al seu costat en sopars, quan caminava per Collserola, jugava a golf o per fer projectes professionals. En Johan era llest: ell escollia la seva gent. És en ells en qui penso aquests dies. Et poden agradar o no, però són gent coherent i sincera en el seu dolor.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT