Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El tècnic català planta cara als atacs de Mourinho en una roda de premsa antològica i desafia els madridistes a parlar avui sobre la gespa del Bernabéu

El dia que Guardiola Va alçar la veu

José Mourinho ha reptat Pep Guardiola. I Guardiola l'ha mirat als ulls i ha acceptat el duel. Avui, a les 20.45, tocarà jugar a futbol, però ahir es va viure un duel dialèctic que es recordarà molt de temps. Dos dels millors oradors del món del futbol cara a cara defensant la seva filosofia. Mourinho, sibil·lí, va decidir embrutar el prestigi i el nom del tècnic que fa tres anys que parla de futbol. I Guardiola, ofès, va decidir per un dia ignorar els atacs plantant cara. En un duel romàntic propi d'un altre segle, Pep Guardiola va decidir defensar el seu honor amb un atac frontal en tota regla.

Amb tot el món mirant aquests partits, la UEFA es frega els ulls. Els ha caigut del cel un regal inesperat, un duel majúscul, un producte perfecte. Qualsevol enfrontament entre equips de la mateixa lliga és molt sucós (com el Milan-Inter del 2004 o els Liverpool-Chelsea del 2005 i del 2008, també en semifinals), però aquest Madrid-Barça arriba després dels duels entre els dos clubs a la Lliga i a la final de la Copa. I arriba amb José Mourinho i Pep Guardiola convertits des de fa temps en figures icòniques de la religió pagana del futbol. I per acabar-ho d'adobar, arriba amb els dos fent-se cara de pocs amics.

Ahir els personatges cap i casal dels dos clubs, el pater familias blaugrana i el blanc, van treure l'espasa i van combatre obertament. L'un defensant, colpejant quan el rival poc ho espera i amagant-se. L'altre amb un estil elegant però valent.

El fil narratiu d'aquests quatre duels ha permès un in crescendo constant. Quan Mourinho va comparèixer a la sala de premsa de la ciutat esportiva de Valdebebas, el portuguès va oferir un nou gir inesperat en atacar Guardiola. "Fins ara teníem dos grups de tècnics: un grup molt petit que no parla dels àrbitres i un grup gran, on hi sóc jo, que parlem i critiquem els àrbitres quan cometen errors. Ara tenim el tercer grup, on només hi a en Guardiola. Són els que critiquen l'encert de l'àrbitre. Ell té grans admiradors gràcies al seu bon futbol, però veurem si els aficionats el segueixen en aquest grup", va dir.

Tal com havia fet la premsa madrilenya, Mourinho va entendre com va voler aquella frase de Guardiola de dissabte en què afirmava que la diferència entre el triomf i la derrota a la final havia estat la bona vista d'un jutge de línia. Guardiola, però, en lloc de justificar pacientment la seva frase, va buscar una càmera per dir-li als ulls a Mourinho que hi ha línies que no es poden creuar. "Demà a les 20.45 juguem. Li regalo la seva Champions fora del camp, que en gaudeixi. No tinc tants secretaris per fer llistes d'errades arbitrals. No començarem a parlar d'errades del passat, de greuges comparatius o no acabaríem. A la sala de premsa ell és el puto jefe , el puto amo , qui més en sap. Hem estat quatre anys junts, ell em coneix, sap com sóc jo. Si després de tants anys ell prefereix creure els amics del president Florentino, i els fa cas a ells i no a mi... doncs endavant. Pot fer-los cas a ells i decidirà què vol. No vull justificar les meves paraules".

Tothom rep

Guardiola va parlar sense embuts. No va callar res. Va criticar Mourinho, la premsa que riu les gràcies a Florentino Pérez (englobada en l'expressió "Central Lechera", que Guardiola va utilitzar) o les crítiques blanques a l'arbitratge. El missatge és clar. El de Santpedor ha dit prou. Vol que es parli sobre la gespa, però no sempre posarà l'altra galta.

Avui, quan els seus jugadors posin en marxa el diàleg futbolístic, defensaran també l'honor del seu tècnic. Ja no es tracta de jugar una semifinal, de demostrar que no s'acaba cap cicle o de tornar el cop de la Copa. Ara també toca defensar un Guardiola que per primera vegada va ser atacat obertament per un Mourinho que fins ara l'havia respectat. Potser perquè van compartir molt al Barça. Però el portuguès també ha creuat aquesta línia. I Guardiola no li ha permès anar més enllà.

Sobre la gespa el Madrid ha passat de rebre un dolorós 5 a 0 a guanyar la Copa. Per fer-ho s'ha tirat a defensar sense complexos, a fer faltes, a tallar el joc i a ser el Madrid més "agressiu" que mai ha vist Guardiola. Davant d'això, el Barça només pot jugar com sempre ha fet, però Guardiola va tornar el cop psicològic de Mestalla en una roda de premsa en què va deixar clar a tothom que no sempre s'empassarà les crítiques amb elegància. Si toca entrar al cos a cos amb Mourinho, es farà. Guardiola, més que mai, exerceix de líder del Barça i ahir va aixecar la bandera de l'entitat més amunt que mai. Els jugadors avui jugaran per ell.

Aconseguir-ho, però, no serà fàcil. I no per la gespa, que està com es podia esperar, prou alta. Guardiola va confirmar que Iniesta finalment serà baixa segur, de manera que el Barça perd un dels seus grans valedors. Sense Iniesta sembla clar que en atac jugaran els de sempre i es fa més difícil apostar per un model diferent del 4-3-3 de sempre. En defensa, sense laterals esquerra -"els tinc tots tres a Barcelona", deia Guardiola-, Mascherano i Puyol taparan forats contra un Madrid amb les baixes de Khedira i Ricardo Carvalho. Baixes significatives. Ahir Mourinho definia l'exdefensa del Chelsea com el "millor central del món". I és ben cert que Albiol o Garay tindran feina, com la pot tenir Lass Diarra fent de Khedira. El principal dubte dels madridistes és si s'aposta per un onze inicial com el de València o per un com el del partit de Lliga al Bernabéu.

Ara toca jugar

Perquè en el fons es tracta de jugar a futbol. Però s'ha parlat poc de futbol, tal com ahir deia un Javier Mascherano que no va ser tan polèmic com els entrenadors. S'ha parlat de la gespa, de l'àrbitre fins i tot abans de saber qui seria i de cada declaració. Però en el fons no deixa de ser l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions en un estadi on molts equips han patit el pànic escènic. En un escenari on Guardiola no ha perdut mai com a tècnic.

Cada dia que passa el guió d'aquest duel a quatre bandes fa un gir inesperat. Ahir Guardiola va atrevir-se a desafiar Mourinho en el seu territori: el duel dialèctic a la sala de premsa. El portuguès, en canvi, sobre la gespa només es defensa i contraataca.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT