Publicitat
Publicitat

LA GUANTERA

I després de les eleccions, Què farem amb els cotxes?

En ocasió de les eleccions generals del 2008, els programes electorals del PSOE, del PP i de CiU parlaven de la necessitat de reformar l'estructura de funcionament de la DGT (direcció general de Trànsit), el màxim ens dependent del ministeri de l'Interior que vetlla pel control de la mobilitat a l'Estat.

Durant la legislatura que s'acaba gairebé no hi ha hagut cap canvi respecte a això, i la DGT, que dirigeix el català Pere Navarro, es continua sustentant sobre dos grans pilars. L'un s'encarrega de regular jurídicament el trànsit i d'imposar sancions per l'incompliment d'aquestes normes, i l'altre -l'Instituto Nacional de Seguridad Vial, que dirigeix Anna Ferrer- determina les causes dels accidents que passen i com intentar evitar-los.

En els últims mesos la DGT ha alentit alguns dels projectes que tenia en marxa per les eleccions de demà. Sigui quin sigui el resultat, tot sembla indicar que Navarro no continuarà al càrrec a què va accedir el 2004 en substitució de Carlos Muñoz Repiso.

Qui hereti el seu despatx haurà de fer front a algunes qüestions que l'actual gestió de la DGT deixarà pendents, o que no haurà tingut temps -ni pressupost- per abordar, després de gairebé set anys de gestió.

El Pla Estratègic per a la Seguretat Viària que la DGT s'havia traçat des d'enguany fins al 2020 preveia alguns grans objectius que encara tenen vigència:

1. Rebaixar la sinistralitat infantil en els accidents de trànsit.

2. Reduir un 25% les víctimes i ferits greus dels caps de setmana.

3. Disminuir un 30% els atropellaments mortals a les ciutats.

4. Implantar la conducció acompanyada per als menors de 18 anys.

5. Limitar a 90 km/h la velocitat màxima a les vies secundàries.

6. Ampliar la xarxa de radars.

7. Reorganitzar la DGT completament.

El partit que accedeixi al govern tindrà la potestat per abordar aquesta última qüestió com un tema prioritari, encara que aquesta vegada no hagi merescut una atenció especial als programes electorals presentats. Però també podria ser que tot això quedi en el terreny de les intencions, com hem vist en aquesta última legislatura i a pesar de l'interès teòric inicial dels candidats anteriors.

Un dels principals temes que s'han de revisar és l'actual sistema del carnet per punts, que cinc anys després de la seva implantació, força satisfactòria, presenta, però, algunes llacunes que es poden esmenar. En aquest sentit, l'increment de la fluïdesa d'informació entre les diferents institucions és encara necessària per agilitzar tots els processos sancionadors.

Una nova DGT podria plantejar-se també l'increment a 140 km/h de la velocitat màxima a les autopistes, un tema que l'administració actual té absolutament encallat.

També cal abordar altres qüestions imprescindibles, com la generalització a tot el territori de controls antidrogues com els que només es fan a Catalunya, la millora en la senyalització viària, l'increment de la xarxa de radars (dels 650 actuals es passarà a 2.000 en menys de cinc anys), la reducció dels punts negres a les carreteres o la progressió en els nivells de seguretat dels motoristes i la necessària revisió del sistema per accedir al permís de conducció i el seu esglaonat per categories. La millora de la seguretat viària és un tema prioritari a tot l'Estat. Però l'actual crisi econòmica fa que el nou govern també hagi d'abordar alguns temes que afecten directament la indústria de l'automòbil, molt important en aquest país, ja que suposa el 6% del PIB espanyol i genera més de 560.000 llocs de treball.

En els tres últims anys a Espanya les vendes de cotxes han caigut d'1.600.000 unitats anuals a poc més de 830.000. ¿Què podrà fer el nou govern per reactivar aquest mercat?

La primera mesura passa per un replantejament de la fiscalitat: des d'una disminució de l'IVA dels cotxes nous (actualment del 18%) fins a la rebaixa de l'impost de matriculació, passant per l'adequació d'aquestes imposicions a les característiques ecològiques dels models nous matriculats.

La creació d'un nou pla Prever serviria també per reactivar aquesta indústria i per renovar el parc mòbil espanyol, que s'està convertint en un dels més vells d'Europa per l'estancament econòmic i la falta de transaccions comercials.

Quina feinada, tot plegat, si la volen fer.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT